Per què amb l’arribada del primer fill arriba una crisi de parella?

No és estrany que quan parles amb altres persones que acaben de tenir un fill et diguin: “gairebé ens separem”, “ens hem barallat com mai”,… però, per què succeeix que tenir el primer fill sovint ens porta a una crisi de parella?

Tenir fills i crisi de parella

Es diu molt això que tenir fills et canvia la vida, però nosaltres afegiríem que també et canvia la parella. Quan arriba un fill el centre de tot passa a ser aquesta petita criatura que és font de les més intenses alegries i satisfaccions i també d’alguns reptes importants.

L’arribada del bebè suposa haver de reformular la relació de parella, ja que ens veiem obligats a re-estructurar el temps (individual i de parella), la sexualitat, la convivència, les relacions amb amics, les relacions amb les nostres famílies. Així que com veieu, encara quan sigui un moment de tendresa i felicitat, també és un moment de canvi obligat i de vegades això ens enxampa per sorpresa.

Què li succeeix a cadascun dels membres de la parella?

La nova mamà experimenta tot un seguit de canvis corporals i psicològics durant l’embaràs i després del part. El seu cos s’inunda d’hormones que la fan estar molt emocional i afecten al seu estat d’ànim. Després del part, es pot sentir aïllada i sola amb un tresor molt preuat entre els seus braços, sentint-se aclaparada per la responsabilitat.

El papà es pot sentir com un rei destronat, ja que la seva parella pansa la major part del seu temps amb el bebè. El bebè té l’atenció constant de la mare i el pare fàcilment pot sentir que la seva parella li presta molt menys atenció que abans. La mare cansada per menys hores de son i totes les necessitats que cal cobrir del bebè, no entén aquesta actitud negativa i rencorosa del pare. En aquest bucle on no es pot dir que és el que va començar abans es comença a gestar el conflicte.

En cansament un factor que suma i crema.

A tots aquests canvis, li hem de sumar una bona dosi de cansament, falta de son, increment de les tasques de casa, menys temps per parlar. Veient tots aquests ingredients no estranya que sigui un moment de tensió per la parella, veritat? És un terreny abonat perquè les discussions s’incrementin o per contra, davant de la incomprensió que sents per part de l’altre t’allunyis i s’incrementin els teus sentiments de solitud.

Altres vegades, aquesta crisi de parella amb l’arribada del primer fill/a so una amplificació d’un malestar que ja existia prèviament, però que s’ha posat damunt de la taula en donar-se els canvis que hem esmentat anteriorment.

Com fer-li front a tots aquests canvis?

No us desespereu. Té solució!

  1. És important avançar-nos. Preparar-nos si en aquests moments estem pensant a buscar un bebè o ja està en camí. Pensar que a nosaltres no ens passarà simplement pot provocar que ens enxampi desprevinguts. Parleu prèviament sobre com us organitzareu. Busqueu a familiars, amics o gent de suport que us pugui donar un cop de mà amb les tasques de casa, els menjars, la roba, la neteja. Ara us sembla que hi haurà temps per a tot, però creieu-nos, es necessita ajuda per criar un bebè. Això no aplica solament al moment després del part si no posteriorment, ja que amb la tornada a la feina (d’un o de tots dos), sumat als canvis que hem esmentat, es poden crear conflictes molt fàcilment.
  2. Papis, llegiu, informeu-vos sobre l’embaràs, el part, la lactància, els canvis que impliquen en la vostra companya. Saber us permetrà entendre moltes de les coses que després succeiran i facilitarà que no us les prengueu personalment, a més això crearà més vincle entre vosaltres en poder compartir aquests canvis.
  3. Penseu que és una etapa que passarà. Els primers 3 anys són els més demandants per part del nen/a. Això ens ajuda a situar-nos temporalment i no posar-nos derrotistes. És important fer equip, plantejar-ho com un repte familiar.
  4. No negueu els canvis en la relació. Ja no sou dos i quedar-vos ancorats en el que era simplement fa que no poseu en marxa solucions. Comuniqueu l’un a l’altre les vostres pors i dificultats, afrontar el que sentim ens permet trobar solucions, si ho neguem simplement es va fent més gran.
  5. Salva a l’altre quan el vegis desbordat. L’avantatge de ser dos és que podem intercanviar papers. És important saber que la nostra parella ens ajudar donant-nos un descans quan estem molt atabalats.
  6. Busqueu algun moment de parella. Encara que sigui un temps petit en comparació al que teníeu anteriorment, és important recordar que aquesta etapa com a pares es va originar en l’amor de parella. Deixeu al vostre fill/a 1 o 2 hores amb algú de confiança i amb qui ja s’hagi vinculat. Veieu una peli plegats quan dorm. Deixeu les tasques de la llar un dia de costat i aprofiteu l’estona que dorm per fer quelcom plegats.
  7. Deixa de mirar-te el melic i pensa que la teva parella també està passant per molts canvis. Si t’ho mires així, això et pot ajudar a fer acostaments i tenir detalls mutus que us uneixin. Igual que es creen bucles negatius, és possible revertir-los i crear bucles positius.
  8. Organitzeu-vos perquè cadascun tingui un mini espai per relaxar-se. Sortir a córrer, prendre un bany, quedar amb un amic/a per prendre un cafè,… Som com una olla exprés i necessitem vàlvules que ens permetin deixar anar pressió. Aquests petits moments que impliquen 30-60 minuts ens ajuden a desestressar-nos i tornar amb més energia. Penseu que criar un fill/a és una carrera de fons, no un sprint. Si per fer-ho perfecte us desgasteu, això no us ajudarà.

Tenir un fill/a és un moment maravellós, però també molt desgantant física i psicològicament. Per aquesta raó és important que no amaguem que la part dura també hi és. Saber-ho ens permet prevenir i saber que perquè la parella surti reforçada, ens hem de cuidar mútuament.

 

María Martín Santacreu. Col. 15745

Pablo Quiroga Vicuña. Col. 14679

Psicòlegs Especialistes en Teràpia de Parella.

Sense comentaris

Deixa el teu comentari