COM DIR NO I MORIR EN L’INTENT

Et donem les claus per cedir sempre als desitjos dels altres i no donar un “no” mai per resposta.

Quan dius NO la gent interpreta SÍ? Insisteixen i insisteixen fins que et dónes per vençut? Per reforçar aquest honorable i sacrificat paper al que estàs tan acostumat hem recopilat per a tu una sèrie de consells als quals et serà impossible negar-te.

Els teus pitjors enemics

Abans de tot advertir-te sobre aquella a qui en diuen assertivitat, en resum, el teu pitjor enemic. Podràs reconèixer-la per anar disfressada amb un vestit de comunicació clara, armada d’un fort convenciment de que cada persona té els seus drets que ha de defensar per preservar la seva cura i amor cap a si mateix. Així que millor allunya’t d’ella i fixa’t en les nombroses avantatges que t’ofereix la passivitat. No té preu deixar les decisions importants en mans alienes. En aquest cas la reconeixeràs per callar i transigir sempre en favor dels altres.

Pels quals no us sentiu còmodes amb la passivitat, us presentem l’agressivitat. Ella, encara que presumeix del contrari, tampoc sap dir NO, més aviat intimida a l’altre de forma agressiva i hostil. Així que pot convertir-se en un genial remei per allunyar a les persones del nostre entorn.

Els teus millors companys

De cara a anar perfeccionant les nostres habilitats hem de parar molta atenció als nostres pensaments preferits d’avui i així continuar fracassant estrepitosament en les nostres negacions:

1. El catastrofisme: Es caracteritza per exagerar les conseqüències negatives d’una situació. No es porta gens bé amb l’optimisme ni amb les valoracions realistes: esteu avisats. Així que concentreu-vos i penseu en els següents termes: “Si no accepto, m’abandonarà i em quedaré sol com un mussol”, si em nego faré que li sàpiga greu… (segur que no ho supera, impossible que tingui recursos per afrontar el meu terrible NO)”.

2. La racionalització: Aquest pensament està altament especialitzat en convertir en minúsculs o invisibles els desitjos i preferències d’un mateix per realçar els del nostre interlocutor. “En realitat no m’està demanant tant, no em ve de gust, però segur que no em costa massa fer-ho”.

3. Les exigències: La nostra arma de doble tall, ja que té l’avantatge de que la podem fer servir per flagel·lar-nos a nosaltres mateixos o bé dirigir-la cap als altres. “A la família no se li pot negar res”, “Un bon amic no pot dir mai un NO”, o bé “Com s’atreveix a demanar-me tal cosa? Ja hauria de saber el que no em ve de gust…”

Aquests pensaments irracionals que tant ens agraden combinen perfectament amb les excuses poc creïbles. Quan utilitzem aquest recurs convidem a l’altre a trobar un contraargument o solució al problema inventat, així podem veure’ns embolicats en una dilatada conversa en la qual sorgiran mil i una oportunitats per poder mantenir-vos allunyats del maleït NO. A sobre, si tenim la sort de pensar una mala excusa els altres poden començar a desconfiar de nosaltres o a perdre’ns el tan sobrevalorat respecte.

T’animes?

Si després de llegir-te tota aquesta informació prens la determinació de començar a dir NO, i que la gent entengui NO sense donar-te per vençut, t‘animem a que comencis per portar-nos la contràría dient NO a tots els nostres consells.

Albert Roig Tor
Psicòleg. Col. núm 17308
Amalia Gordóvil Merino
Psicòloga. Col. núm. 20177
Sense comentaris

Deixa el teu comentari