T’has trobat a tu mateix dient-te missatges del tipus: “no sóc capaç”, “estic massa gras, ningú voldrà estar amb mi”,  “és impossible que em donin aquesta feina, segur que hi ha gent molt mes preparada”, “sempre ho faig tot malament”. Doncs bé, quan ens donem aquests missatges vol dir que la nostra autoestima no està en el seu millor moment. Però, no desesperis és possible millorar la teva autoestima si et poses en marxa.

En aquest article intentarem esbrinar quins són els pilars en els quals es fonamenta una bona autoestima, però abans de res hauríem de començar per parlar d’on neix l’autoestima. És quelcom innat escrit en el nostre codi genètic? Alguns neixen amb alta autoestima i d’altres amb baixa? Doncs no és així.  L’autoestima és quelcom que aprenem en la socialització amb els altres, això vol dir que quan som petits, els adults que tenim al voltant ens fan de mirall i a partir del reflex que ens retornen aquests miralls comencem a construir la valoració que fem de nosaltres mateixos.

Si els adults que tenim al voltant, com són els pares, els amics, els professors, etc. ens donen una imatge negativa de nosaltres mateixos, serà més difícil que construïm una autoestima forta i positiva. Si pel contrari, els missatges que ens donen són missatges positius serà més fàcil que la valoració que fem de nosaltres mateixos sigui positiva. Però això és només l’inici de la formació de la nostra autoestima. Posteriorment, durant el transcurs de la nostra vida hi hauran molts factors que poden influenciar. A més, si els adults que ens van envoltar durant la nostra infància no ens van ajudar a construir una autoestima ferma i sana, la bona notícia és que d’adults la podem refer per nosaltres mateixos.

En aquest punt és on entren els pilars sobre els que es sustenta una autoestima sana, positiva i forta, els quals podem treballar, sigui quin sigui el nostre passat. Seguint el model que ens proposa en psicòleg Walter Riso, anem a parlar de 4 pilars fonamentals:

Preguntem-nos: “què penso de mi mateix?”, “quin concepte tinc de la meva persona?”. Penso que sóc un desastre? Penso que no aconseguiré les coses que vull? O pel contrari, penso que sóc una persona que val la pena? L’autocrítica és una eina positiva utilitzada en la justa mesura, però si l’utilitzem de forma constant i de forma negativa es pot tornar el nostre pitjor enemic. Fer-nos constantment crítiques negatives, ser durs i inflexibles amb nosaltres mateixos, l’únic que fa és incrementar la nostra insatisfacció.

Avui en dia la bellesa i la joventut són dos valors molt importants a la nostra cultura,  però en canvi tots envellim. El que és totalment contradictori, ja que els valors prioritaris acaben sent uns valors amb data de caducitat. Si el que jo penso de mi mateix està en funció d’uns cànons de bellesa establerts per un determinat moment històric i cultural, molt probablement ens sentirem insatisfets amb el nostre aspecte, ja que és molt difícil que s’ajusti al 100% a l’ideal estètic del moment.

A més, tot i que realment encaixés a la perfecció té els dies comptats, ja que no s’és eternament jove. Per tant, l’important no és encaixar, sinó aconseguir agradar-se a un mateix. Aconseguir estimar-nos i estimar el cos que tenim independentment de que s’ajusti al model de bellesa imperant. Com es pot fer això? Podem començar intentant definir per nosaltres mateixos què és la bellesa, pensant que la perfecció no existeix.

Si no fas cap d’aquestes coses segurament la teva autoestima estarà en un nivell baix en aquests moments. Hi ha una tendència imperant en alguns sectors que veu el dedicar-se temps a un mateix, sense cap altre objectiu que el propi plaer, com una pèrdua de temps. Sembla que hem de ser productius en tot moment i si sentim que no és així, ens sentim culpables. Està bé treballar pels propis objectius i per millorar, però què succeeix quan això es torna l’eix principal de la nostra vida i oblidem els plaers que ens fan sentir bé? Una de les coses que pot succeir és que ens tornem rígids, irritables, amb dificultats per gaudir de les petites situacions.

Quan oblidem donar-nos temps per gaudir de les coses que ens agraden, no ens estem cuidant. Es tracta aleshores, de trobar un equilibri entre el deure i el plaer. Aconseguir un plaer responsable que accepta les responsabilitats del dia a dia, però alhora es dóna plaers a si mateix per poder gaudir.

El darrer pilar té a veure amb la confiança que tenim en nosaltres mateixos. Superar reptes i aconseguir objectius dona sentit a la nostra vida. Si no tenim objectius és difícil desenvolupar un jo segur de si mateix. Seguint el fil dels darrers pilars, es tractaria de trobar l’equilibri entre l’acceptació de nosaltres mateixos, sense sobreexigir-nos, alhora que confiem en nosaltres mateixos per afrontar noves situacions. Com sempre es tracta de trobar un punt mig.

Doncs bé, després de llegir aquests quatre aspectes, es tracta de fer revisió de nosaltres mateixos, sent sincers i analitzant com estem de cadascun d’aquests pilars. Com dèiem al inici, la bona notícia és que es pot treballar per millorar la nostra autoestima, ja que no és quelcom predeterminat. Potser t’estàs preguntat: “i com es fa tot això??”. Si trobes que no t’ensurts per tu mateix/a, sempre pots obtar per fer un treball psicoterapèutic amb aquest objectiu. Al Centre GRAT, estarem encantats d’ajudar-te si ens necessites.