El dol per ruptura sentimental: fases i com superar-lo

Ruptura sentimental: la por al canvi

Habitualment les persones venen a teràpia just després d’una ruptura sentimental, hagin estat ells o no els causants d’aquesta. Aquesta etapa que tots passem alguna vegada en la vida, sol estar tintada per la por al que es va a perdre i per tots els canvis que succeiran. El més habitual és que a més temps junts més pànic, més rutines que refer, més hàbits que canviar. S’inicia una etapa on hem de passar el dol de que la relació hagi finalitzat.

El dol: Comença l’etapa del desamor

Què és el dol? Podem dir que el dol per una ruptura sentimental és similar a si haguéssim perdut a un ser estimat o una possessió preuada. És una fase de reajustament vital que ens obliga a superar-nos i a millorar en la vida. Com tot dol el més comú és passar per una sèrie de fases abans de tornar a estar al 100%. Cal dir que en el dol no sempre succeeixen totes les fases i no sempre pel mateix ordre:

Fase de negació: tot segueix igual

En aquesta etapa del dol el més comú és trobar-se fent les mateixes coses com si res hagués canviat i la parella seguís junta. Sol ser una etapa de curta durada ja que el nostre sistema ha de començar a assimilar els canvis succeïts.
El temps es converteix en el nostre millor aliat, ens ajudarà a veure les coses de forma diferent. No cal oblidar que en les relacions de parella els nostres opiacis endògens, com les conegudes endorfines, entre uns altres, juguen un paper molt important. Aquests poden fer-nos patir fins i tot una síndrome d’abstinència física, com si es tractés d’una addicció a la nostra parella ja que aquests es vinculen amb les sensacions de plaure i benestar del nostre organisme.

Fase de tristesa: m’adono del canvi

Moments de malenconia o tristesa són totalment naturals quan estem passant per un dol després d’una ruptura de parella. Cal anar amb compte amb la intensitat. Si comencem a entrar en depressió i el nostre sofriment no deixa d’intensificar-se el més convenient és visitar a un psicòleg per poder atacar el problema. Un dol mal resolt ens sol implicar problemes en la nostra futura forma de vincular-nos.
El més habitual és que sorgeixi la por a no ser estimats. La idea de “mai més trobaré una dona/home igual”, “seré un solter empedreït”, “em convertiré en la boja dels gats”, solen ser pensaments recurrents. El control de l’estimat/da també pot ser un arma amb la qual fustigar-nos. A l’actualitat estar al corrent dels moviments de l’exparella per la infinitat de xarxes socials pot convertir-se en un calvari.

El nou solter/a moltes vegades també ha de bregar amb una onada de consells o propostes que ens solen fer familiars o amics. Omplir l’agenda d’activitats pot ser una bona idea, però també hi ha moments en què un pot gaudir estant sol. Ens podem dedicar a les aficions que de vegades treball i parella no ens donaven temps a gaudir com ens hagués agradat.

Fase d’ira: per què a mi?

És una fase del dol en que sentim un empipament generalitzat. Aquest pot dirigir-se normalment cap a l’exparella, però també cap a les persones del nostre al voltant o fins i tot el món sencer. La ràbia en si pot ser bona en dosis raonables, per activar-nos, sortir de l’apatia en la qual ens sumia la tristesa i ajudar-nos a prendre distància de la persona a la qual estimàvem.
És la fase que pot convertir-se en el motor per seguir endavant. En aquest punt, cal anar amb compte i no caure en l’excés. Les venjances o els ressentiments cap a l’estimat no ens ajudaran a estar millor en un futur, ens ancoraran en batalles sense fi que poden no deixar-nos avançar.

Fase d’acceptació: s’acaba el dol

És la fase final del dol, el moment de començar a pensar en el futur. La persona comença a acceptar la nova realitat i es troba en pau amb si mateix.
Cal ser positiu. El més important del procés és poder aprendre sobre nosaltres mateixos. Prendre nota de tot el que podem aprendre i el més important, afinar el nostre radar cap a futures relacions de parella. Una vegada tenim el radar afinat hem de recordar que resulta molt important poder estar bé amb un mateix abans de llançar-se de cap a una nova relació. Una ruptura recent ens deixa emocionalment tocats i el pitjor favor que podem fer-nos en aquesta fase és encadenar fracassos un darrere l’altre.

Si un és capaç d’estar en pau amb si mateix estarà preparat per poder estimar de forma lliure. La maduresa emocional en aquest cas es converteix en la millor porta per començar una futura relació de parella de la forma més sana possible. Si ja tenim la porta, el següent pas és el fonament, el respecte cap a l’altre i a un mateix és la base per a qualsevol futura nova relació.

Del desamor a l’amor propi

En definitiva, la paciència i el treball personal són els millors aliats per passar el dol quan s’acaba una relació. Hem d’aconseguir mantenir-nos actius sense arribar-nos a obsessionar. Encara que sembli difícil, cal prendre nota dels errors comesos per poder sortir reforçats de l’experiència, com deia l’economista Milton Friedman: “Només una crisi, real o percebuda, dóna lloc a un canvi veritable”.

Albert Roig Tor

Psicòleg. Col. 17308

Si t’ha interessat aquest article, pot ser que també t’interessi:

– És possible superar una infidelitat?

– Aprèn a discutir en parella sense perdre el control.

– Com recuperar l’espurna en la teva relació de parella? 8 consells per a parelles (amb i sense fills).

– Viure avui en parella: Facebook, whatsapp i altres embolics…

Sense comentaris

Deixa el teu comentari