ÉS POSSIBLE SUPERAR UNA INFIDELITAT?

Superar una infidelitat és possible. Vols saber com?

Encara que sembli que tots entenem el mateix per infidelitat, la realitat en la consulta d’un Psicoterapeuta de Pareja certifica que no tots compartim exactament la mateixa definició. Alguns entenen que parlem d’infidelitat quan hi ha sexe fos del matrimoni o d’una relació, uns altres consideren que el sexe online no es pot considerar ser infidel, uns altres consideren que xats de tipus eròtic amb terceres persones ja és una infidelitat, etc. El que tenen tots aquests casos en comú seria que un dels membres de la parella sent que s’ha traït el pacte d’exclusivitat que existia entre tots dos.
es-posible-superar-infidelidadSovint acudeixen al nostre centre parelles en plena crisi desencadenada pel recent descobriment d’una infidelitat. Normalment el que ha estat enganyat arriba molt ofès i tracta a la seva parella com si estigués en el banc dels acusats, amb frases com aquesta: “explica-li, explica-li a aquest senyor el que has fet… L’hi expliques tu o l’hi explico jo?”. Després més endavant pot afegir: “Semblava que anàvem tan bé, és cert que ell estava més fred i distant que al principi de sortir, però jo pensava que era el normal per al temps que portem junts…”.

Una de les principals causa de ruptura.

Els últims estudis en població espanyola apunten al fet que un 35% dels homes i un 26% de les dones entre 18 i 65 anys són infidels. La infidelitat és una de les causes de crisis i ruptura més freqüents en una parella.
El descobriment d’una infidelitat i la posterior crisi que això desencadena comporta molt sofriment a les persones implicades. El que ha estat traït sol experimentar un remolí de sentiments negatius que poden anar des de la ràbia, els desitjos de càstig, la confusió i incredulitat, la pèrdua de seguretat en la seva percepció del món, el dubte obsessiu. Apareixen també sentiments de tristesa, pèrdua d’autoestima, d’inferioritat, les comparacions (que va trobar en la un altre/al fet que jo no tinc?).
El que ha estat infidel també experimenta en el millor dels casos culpa, vergonya, remordiment, penediment. En altres casos, el que ha traït pot presentar actituds de fredor, negació, falta d’empatia, intents de normalització, llevar-li ferro a l’assumpte, culpabilizar a la parella per no mostrar interès. En aquests casos, ja que l’infidel no està mostrant cap indicador de contactar amb el dolor que està passant l’altra persona, ni cap indici d’assumir la responsabilitat i voler canviar, la relació tindria molt mal pronòstic i l’única solució sana passaria per la separació.

Per què som infidels?

Generalment una infidelitat, excepte situacions excepcionals on l’infidel té un perfil de necessitar de ser adorat i desitjat constantment, apareix en la relació quan una de les dues parts se sent insatisfet, no obté el que considera que necessita de la seva parella i troba en una tercera persona la valoració, complicitat i suport que no troba en la seva pròpia relació.
es-posible-superar-infidelidad5Les oportunitats que aparegui aquesta tercera persona són un factor determinant a l’hora de consumar una infidelitat, moltes persones poden arribar a imaginar ser infidels en la fantasia però no arribar a posar-ho mai en pràctica. Sobra dir que amb les noves tecnologies i les xarxes socials aquestes oportunitats han augmentat considerablement donant lloc a tota una seriï situacions noves: xats eròtics, whatsapps de coqueteig, contacte amb desconeguts per aplicacions de contacte, pàgines webs exclusives per a gent casada… (Clicant aquí, podeu llegir l’article que vàrem publicar sobre gelosia i xarxes socials.)

Té solució?

Sí, en alguns casos, però amb molt esforç i sinceritat per ambdues parts. Per la nostra experiència sabem que la viabilitat que la parella pugui superar l’episodi d’infidelitat i tornar a sentir-se unida depèn de diversos factors. Us anem a detallar alguns:

1. La gravetat de la infidelitat.

Ens referim a com és percebuda la infidelitat per la part afectada. És molt diferent, per exemple, si la infidelitat se situa en un fet puntual (un calentón que se sol dir) on no s’ha compartit intimitat més enllà de l’acte sexual puntual o si, per contra, es tracta d’una relació que porta temps mantenint-se en la clandestinitat i l’engany.

2. Reconeixement de responsabilitat.

Un factor fonamental és la voluntat del que ha estat infidel per reconèixer la seva part de responsabilitat i ajudar a reparar el dany provocat en la seva parella. Per això anteriorment dèiem que la negació, llevar-li ferro a l’assumpte, etc. són mals indicadors, ja que l’agraviat sentirà que el seu dolor no es reconeix, ni és pres en compte.

3. Moment de la parella on es dóna la infidelitat.

Quan després de fer una anàlisi del context on es va donar l’episodi d’infidelitat, tots dos membres de la parella poden veure que havien coses que no estaven funcionant bé en la relació, existeixen més possibilitats que la relació avanci amb èxit. De fet, en aquestes situacions la parella pot sortir enfortida.es-posible-superar-infidelidad

4. El perdó.

El resultat final de si la infidelitat es va a poder superar o no, va a dependre en major part que la persona enganyada, amb l’ajuda del que va enganyar, aconsegueixi perdonar i amb el temps tancar la ferida i passar pàgina. És a dir, tot i que es puguin entendre les circumstàncies, tot i que l’infidel demani persona de forma genuïna i faci gestos de reconstrucció de la confiança que ha trait, la persona traïda ha de ser capaç de perdonar i superar la ràbia.  Tots podem cometre un error i penedir-nos, però l’altra part està en el seu dret de no poder perdonar. En aquests casos la separació és la sortida sana per a tots dos.

Si no té solució?

Òbviament la millor opció és la separació, on cadascun té una nova oportunitat de buscar el seu benestar lluny d’una relació ja molt cremada.
També hem de dir que existeixen moltes parelles que queden danyades de mort per una infidelitat però per diferents motius no s’acaben separant. Molt sovint això acaba en situacions  del tipus “ni amb tu ni sense tu“: l’agraviat no pot perdonar i segueix castigant quan li interessa al que va ser infidel, que es manté en la relació acceptant una vegada i una altra el càstig com a preu pel pecat comès.
Cal dir que com a Psicòlegs especialistes en Relacions de Pareja desaconsellem totalment aquesta última opció. El castigar a l’altre pot semblar una opció vàlida per venjar-se i sentir que un torna a recuperar el poder dins de la relació, però la realitat és que castigant i odiant un acaba emmalaltint i omplint la seva vida de més sofriment.
L’important, tant la sortida sigui la unió o la separació, és que puguem seguir endavant sense sentir que emocions com la ràbia, l’odi, el ressentiment s’han apoderat de nosaltres i ens guien. De gens serveix separar-se si vaig a seguir odiant, ni de gens serveix seguir junts si em vaig a mortificar i mortificar a la meva parella. Per aquesta raó, és important que si en el procés de veure cap a on tirem, ens sentim bloquejats, ansiosos, segrestats per una d’aquestes emocions, demanem ajuda per poder superar aquesta situació.
María Martín. Psicòloga/Psicoterapeuta de Parella
Col. 15745
Pablo Quiroga. Psicòleg/Psicoterapeuta de Parella
Col. 14679.

Vols fer-nos una consulta?

Els nostres professionals estan al teu servei per a ajudar-te, també visitem online!

Contacta amb nosaltres!

Si t’ha interessat aquest article, pot ser que també t’interessi:

T’ajudem en la nostra Unitat de Teràpia de Pareja

 

 

Sense comentaris

Deixa el teu comentari