et-compares-amb-els-altres

8 PREGUNTES PER A REFLEXIONAR i deixar de comparar-te amb els altres

 

“La comparació ens roba l’alegria.” Theodore Roosevelt.

“No puc parar de comparar-me amb els altres”

“Ell/Ella és més… que jo”. “Ell/ella té un cotxe millor que el meu, està més prima que jo, viatja més, té sort de tenir aquest treball, la seva família és més gran que la meva, no té tants problemes com jo, vesteix millor, és més atractiu, cau millor…”.

Quan ens comparem amb els altres sempre solem fixar-nos en allò que tenen i nosaltres no, en allò que ens agradaria ser o tenir. Siguem conscients llavors, que la nostra visió sempre serà una visió esbiaixada dels altres. No podem tenir una visió global i 100% real de tota la seva vida. Coneixem dels altres només una part d’ells, la part que ens mostren. No podem valorar un tret o aspecte aïllat de la seva vida i centrar-nos en això perquè llavors correm el risc d’idealitzar-lo…

compararse-con-los-demas

On està el que jo valc?

Voldria també, deixar una cosa clara. Sempre hi haurà algú més ric/a, maco/a o amb un millor treball que tu. Sempre. Igual que sempre hi haurà algú que faci una mica millor que tu. Això significa que el que tu fas o tens deixa de tenir valor? Si busques sentir-te satisfet amb el que tens comparant amb el que tenen els altres, sempre trobaràs una cosa millor. O aparentment millor.

Perquè a més, hi ha una altra qüestió: pot ser que el que li serveixi a ell/ella no et serveixi a tu. Poso un exemple: “Uauu tinc un amic que té una casa enorme i dos cavalls. I té un bon treball amb un horari fantàstic”. Val, potser el teu amic és “feliç” amb la seva vida (o no, perquè viu estressat o perquè té una sèrie de problemes que tu no coneixes). Però és que a més, potser a tu viure en una casa tan enorme i retirada de la ciutat no et faria feliç, els dos cavalls et suposarien molta despesa i només aniries una vegada a el mes a veure’ls una estona sense més. I potser en aquest treball té un cap que no suportaries o et atabalaria el tipus de tasques que ell realitza.

Mirar-se a un/a mateix/a

Com us deia, no podem quedar-nos només amb allò que veiem a simple vista, ni tampoc idealitzar la vida dels altres. I si gastéssim l’energia que utilitzem a comparar-nos amb els altres en una altra cosa? Què tal usar-la a tenir clars els nostres propis valors i objectius i construir la nostra vida en base a ells?

compararse-con-los-demas

Els altres tindran les seves pròpies aspiracions. I potser, per dir alguna cosa, a algú li compensi anar al gimnàs cinc vegades a la setmana per a estar àgil i fer maratons. Però potser a tu això no et faria feliç i no estàs disposat/a realitzar aquest esforç. Llavors, quin sentit tindria envejar el seu cos o la seva agilitat?

En veure en l’altre alguna cosa que desitges, sigues honest/a amb tu mateix/a. Tingues en compte el teu propi criteri i metes personals i decideix en base a això. No et deixis engalipar per la teva ment i la interpretació que fas del que has vist. Investiga, avalua la situació i si de debò vols això, fes-s’ho! Però ull, tampoc ho facis perquè algú t’ho diu o creguis que els altres ho valoraran, sinó perquè és alguna cosa que a tu et vagi a satisfer.

I enmig de la comparació… l’autoestima

En veure alguna cosa que volem tenir o ser poden despertar-se en nosaltres sentiments de baixa autoestima, de ser menys que l’altre, de sentir-nos inferiors en algun aspecte. Però està a la teva mà decidir què fer amb això. Pots quedar-te amb la frustració i deixar que l’enveja o el malestar s’apoderin de tu i s’expressin a través de males cares, queixes i irritabilitat. O bé, pots fer-te les següents 8 preguntes poderoses:

compararse-con-los-demas

  1. Què és exactament el que veig en l’altre que m’agradaria tenir a mi?
  2. Això que envejo de l’altre/a a mi em resultaria realment satisfactori?
  3. Ell/ella és millor que jo per tenir això o ser així?
  4. Com ho ha aconseguit? Puc jo aconseguir-ho?
  5. Em compensaria l’esforç que requereix o realment prefereixo no tenir-ho?
  6. Si tingués això em valoraria més o haig de començar a valorar primer el que ja sí que tinc?
  7. Em valoro a través de l’altre? De quines altres formes i quines altres coses podria començar a valorar-me?
  8. Quins aspectes del meu mateix/a valoro i em fan sentir-se orgullós/a de mi?

Tu no ets menys que ningú

La pròxima vegada que vegis una cosa d’algú que t’agradaria tenir o ser i això et desperti una sensació de frustració, de sentir-te tu menys que l’altre/a… espero que et vingui a la ment aquest article. O almenys que et quedis amb la idea que res és el que sembla i que tu no ets menys que ningú. Potser ell/ella té alguna cosa que el teu consideres millor i potser ni ho valora o desitgi. O potser si coneguessis tots els àmbits de la seva vida deixaries d’idealitzar-li.

compararse-con-los-demas

Espero també, que a partir d’ara, quan t’adonis que t’estàs comparant amb algú, siguis capaç de fer-te les preguntes i la reflexió pertinent. I que això t’ajudi a començar a utilitzar aquesta comparació per a centrar-te en el que tu realment desitgis i posar-te a treballar en això sense perdre la teva energia comparant-te… Perquè no hi ha dues persones iguals. I perquè quan ens comparem amb els altres estem valorant els nostres assoliments i la nostra vàlua a través d’ells. Estem donant-los un poder que no els correspon.

 

Silvia Pueo

Psicòloga General Sanitària. Col.18637

 

Vols fer-nos una consulta?

Els nostres professionals estan al teu servei per a ajudar-te. Contacta amb nosaltres!

 

Si t’ha interessat aquest article, pot ser que també t’interessi:

T'ha agradat el nostre article?

Si vols llegir les nostre publicacions, deixa el teu email i et mantindrem informat

Sense comentaris

Deixa el teu comentari