20 abr. CORONAVIRUS, CONFINAMENT I ADOLESCENTS: COM HO VIUEN ELLS / ES?

A hores d’ara de la crisi del coronavirus, els adolescents ja estan conscienciats del confinament i que no cal sortir de casa. Fins i tot se senten part de la solució complint amb el confinament. Però, hi ha un denominador comú a tots els adolescents amb els quals he fet sessió per videollamada aquests dies, estan “atabalats / as”.

I segurament, amb preocupacions i problemes diferents, tots ens sentim una mica així. Petits, adolescents i adults compartim l’aclaparament, veritat? Però avui us convidem a posar-vos en les sabates dels adolescents, entenent que poden estar sentint aquests dies, amb la intenció que pugueu connectar amb ells i acompanyar-los.

Confinament i adolescents

Permeteu-me que comenci rebaixant expectatives, i és que esperar que en un confinament en el qual estem 24h/7 dies a la setmana, amb preocupacions i adaptant-nos al canvi (mentre seguim teletrabajando, netejant, cuinant…) no hi hagi cap conflicte, no és possible.  El més normal, serà que hi hagi més que de costum.

Però no vull ser desbaratadora tampoc, que us sembla si aprofiteu aquests dies, i fins i tot els conflictes que van apareixent, com una oportunitat per a acosteu-vos més al vostre fill / a adolescent? I no em refereixo al control, sinó a conèixer millor qui és i que li mou com a persona.

Us resulten familiars aquestes situacions?

No estan complint amb les seves responsabilitats escolars

Un dels primers desafiaments amb els quals us podeu estar trobant és aquest. Aquests dies estan rebent material, deures i classe per internet. És probable que, en haver de complir amb aquestes responsabilitats en un entorn amb moltes distraccions al seu abast, els estigui costant més posar-se al dia. L’esforç que han de fer és major que quan estan en l’institut. Procrastinar es torna molt més fàcil quan tens un gran ventall d’opcions disponibles i més apetibles que estudiar.

Estan més nerviosos / es, irascibles….

Estem tots travessant un període de dol, teníem molts plans que s’han vist truncats, i estem adaptant-nos a una manera de vida desconeguda fins ara per a nosaltres. Viure en la incertesa, suposa acceptar moltes emocions com la ràbia o la tristesa, que no sempre es canalitzen de la millor manera. Pot ser que hagin deixat de celebrar festes importants, tornejos esportius, viatges de final de curs… O que estiguin en segon de batxillerat i se sumi la tensió de no saber què passarà amb la selectivitat. Pot fins i tot que, en el pitjor dels casos hi hagi algun familiar contagiat, la qual cosa pot portar-los, com és normal, a estar preocupats i més centrat en això que en les seves obligacions.

Estan més temps (encara) a la seva habitació.

Si teniu un adolescent a casa, una de les queixes habituals serà que passa més temps a la seva habitació que compartint espais i temps amb la resta de la família. Segurament aquests dies això s’hagi aguditzat, perquè necessita moments d’intimitat majors en estar tots a casa les 24h del dia.

La millor opció no és a gust de tots. Consisteix a buscar un equilibri entre la seva necessitat d’intimitat i el vostre desig de control, acceptant que hi ha una part de la seva vida que ja no coneixereu. A més forma part de la nostra evolució com a persones que hi hagi un despertar sexual, la qual cosa fa que la necessitat d’intimitat sigui encara major i necessitin espais i moments per a la masturbació.

No veuen als amics.

La importància que tenen els amics en l’adolescència és indiscutible. En una etapa en les quals cap se sent identificat amb els pares, els amics es converteixen en una font de comprensió essencial i ajuda mútua.

No és d’estranyar doncs que aquests dies estiguin més irritables del normal per no poder compartir moments als seus amics… en els quals damunt han de compartir 24h amb els seus pares, dels quals intenten separar-se i diferenciar-se. Penseu que enmig d’aquesta crisi pel coronavirus alguns d’ells hauran hagut de deixar també de veure als seus primers nuvis i núvies… recordeu la intensitat amb la qual vau viure aquests amors?

Com els solucionem? Què podem fer com a pares i mares?  Us ho resoldré en un pròxim article, però us faig un petit spoiler: Comprensió i espai, dos ingredients bàsics.

Carmen Estévez

Psicòloga infantil i Terapeuta Familiar

T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també: