El meu fill adolescent no em respecta, té un trastorn de conducta?

Us ajudem a diferenciar la rebel·lia normal de l’adolescència d’un problema més greu com un trastorn de conducta.

“El meu fill no em respecta”

La frase que dóna títol a aquesta entrada és un dels inicis de sessió comunes en la consulta dels psicòlegs/as que atenem a famílies i adolescents. Els pares acudeixen davant de la impotència que senten en veure que els seus fills no els fan cas i sentir que han perdut l’autoritat davant d’ells. Les dificultats que relaten varien en funció de la gravetat, però van des de saltar-se les normes que els pares posen fins a l‘oposició de forma violenta cap a ells (violència filio-parental), passant per escapades sense avisar, absentisme, consum de porros, etc. A aquest conjunt de manifestacions se’ls ha denominat en els últims anys trastorns de conducta. Però, què són realment els trastorns de conducta?

Què significa realment el trastorn de conducta?

Fins fa poc aquesta denominació no era un diagnòstic clínic que es pogués trobar en un manual de psicopatología, però l’última versió d’un dels manuals més utilitzats en psiquiatria i psicologia (DSM-V) ho ha inclòs com a tal, després d’anys de la seva utilització sense que es pogués diagnosticar. Però més enllà de l’aspecte del diagnòstic clínic, el que ens interessa explicar és què volem dir quan parlem de trastorns de la conducta.
Quan es diu que existeix un trastorn de conducta s’està parlant de persones (en la seva majoria de casos nois/as adolescents) que de forma repetida tenen comportaments que suposen una ruptura amb les normes socials establertes. Per tant, una de les característiques principals és que el noi/a realitza actes observables on trenca amb el que se suposa que hauria de fer. Existeix un component d’oposició a allò que s’esperaria d’ells des de l’entorn familiar o escolar, com per exemple, deixar de costat els estudis, no presentar-se a casa a l’hora pactada, prendre drogues, robar, etc.
Els trastorns de conducta són clarament visibles, no queden amagats com altres símptomes més difícils de detectar com l’ansietat o depressió infantil. Des d’aquest punt de vista, els pares a partir d’observar als seus fills poden detectar que alguna cosa està passant. La qüestió seria, com saber que aquests comportaments són de gravetat i necessiten atenció especialitzada i no els típics de l’edat?

El meu fill és rebel, té un trastorn de conducta?

  • En primer lloc, hem de diferenciar el trastorn de conducta de la rebel·lia. La rebel·lia pot ser normal com a procés per diferenciar-se dels pares i descobrir la pròpia identitat, però no implica un abandó d’altres camps, com els estudis o el consum de drogues.
  • En segon lloc, no es tracta d’un comportament aïllat, sinó repetitiu i constant en el temps. Per exemple, faltar a classe i anar-se amb els amics al parc de forma puntual, no suposaria pensar que un xaval/a té un trastorn de conducta, però si això succeeix de forma repetitiva i al costat d’altres comportaments relacionats amb saltar-se les normes, els pares poden començar a sospitar.
  • En tercer lloc, existeix un factor comú en gairebé tots els casos: que l’increment de l’agressivitat verbal i/o física, la qual es pot manifestar dins i fora de la família. Aquesta agressivitat pot ser cap a objectes o cap a les persones, la qual cosa pot desembocar en casos de violència física de fills a pares (violència filio-parental) en els casos més extrems.
​És a dir, l’important per identificar que alguna cosa està passant és que l’adolescent manifesta canvis en diferents terrenys i això succeeix de forma contínua en el temps: falta a classe, es mostra més agressiu, s’escapoleix de casa, hi ha indicis que consumeix drogues, etc.
 
Després d’aquests aclariments molts pares/mares us preguntareu: Què hi ha darrere d’aquestes dificultats? Com s’originen? Es poden resoldre? Quin tipus de tractament seria el més adequat? Resoldrem aquests dubtes en un proper article on aprofundirem sobre què hi ha darrere i com resoldre-ho. Mentre podeu consultar el tipus de tractament que seguim en Centre GRAT amb adolescents clicant AQUÍ. 

 

Suscriu-te a la nostra newsletter

 
 
 
María Martín Santacreu
Col. 15745
Psicòloga/Psicoterapeuta familiar i de parella
 
Amalia Gordóvil Merino
Col. 20177
Psicòloga Infanto-Juvenil/Psicoterapeuta familiar
 

 

T'ha agradat el nostre article?

Si vols llegir les nostre publicacions, deixa el teu email i et mantindrem informat

Sense comentaris

Deixa el teu comentari