PER QUÈ ELS NENS NO FAN CAS?

“No em fa ni cas”

Sortida del col·le. Acaba de ploure. Marta, de 4 anys i la seva mare surten del col·le amb altres amics/as que les acompanyen.

– Marta, compte, no et fiquis en aquest toll!

Marta mira a la seva mare. Sembla detenir-se. Mira el toll, mira a la seva mare de nou i es fica en el toll saltant amb una cara de felicitat mentre fica els peus dins.

– Però, Marta!!!!! T’acabo de dir que no et fiquessis!

Un dels pares que les acompanyaven al parc li comenta a la mare de Marta.

– La meva fa el mateix. No ho entenc! Ha de ser que estan sordes. La meva no em fa ni cas.

Per què els nens desobeeixen?por-que-niños-no-obedecen

Hem de recordar que en l’etapa de 2 als 6 anys els nens/as estan situats en el seu desig. Això evolutivament és necessari perquè posteriorment sapiguem contactar amb el que ens agrada (triar entre gelat de maduixa o de xocolata) i ens motiva (em motiva estudiar idiomes perquè gaudeixo amb les sensacions que això m’aporta).

Dit això hem de tenir en compte que les normes socials, així com el que encara no sent una norma social establerta la nostra família considera que és un comportament desitjable, serà una cosa que vindrà de fora i que no està programat evolutivament.

Cada família considera quins comportaments són desitjables i quals no. No és una cosa universal ni tampoc general dins de la mateixa cultura. Per exemple, per a una família el lloc on es menja pot ser únicament la taula del menjador. Una altra en canvi, pot creure que es pot menjar en la taula, el sofà i fins i tot algunes que deixin menjar en el llit. Per tant, les normes les anem aprenent amb el contacte amb els altres. Amb els nostres pares, amb els avis, en el col·legi, etc. És a dir, estem programats per aprendre un codi social, però el codi no és escrit en el nostre “software” si no que l’aprenem.

Saber què es pot fer i què no és un aprenentatge

por-que-niños-no-obedecenAixò és una cosa molt important a recordar. Ja que les normes que regnen en cada casa i en cada societat són particulars, trigarem un temps a aprendre-les i integrar-les. Tenir en compte que molts adults de “40 añazos” encara no han après moltes de les normes socials bàsiques.

És a dir, el fet que els nostres/as fills/as semblin ja mini adults no vol dir que ho siguin. Per molt que ens sentin i sembli que entenguin el que els diem, evolutivament encara estan en una etapa on el seu desig és molt important.

A més, molt sovint les normes no són tan clares per a ells/as com ens sembla. A vegades ens miren i el seu desig tira més, unes altres ens miren buscant una reacció, unes altres necessiten aclariments sobre quina regla aplica en aquest moment.

Per exemple, quan Marta saltarà mira a la seva mare buscant aprovación. La seva mare no la hi dóna, però Marta mira el toll i la torna a mirar. En aquesta mena de comportaments és necessari que tinguem clar que no són un desafiament a la nostra autoritat si no una cerca de saber en quines condicions o no es pot fer això que volen. Per a aquesta mena de situacions hem de saber que des de la llunyania i des del verbal únicament no podrem per a aquest desig.

Volem realment que els nostres fills/as siguin obedients al 100%?

En el dia a dia seria molt fàcil per a pares i mares que els nostres/as fills/as ens fessin cas sempre a la primera, però és això el que volem? Volem fills/as obedients que no es qüestionin res?por-que-niños-no-obedecen

Segurament la vostra resposta és: “no, vull que pensi per ell/ella mateix/a”. Perquè llavors és important que nosaltres, pares i mares, treballem la nostra paciència i les nostres normes estiguin raonades i no siguin un sol acte d’obediència

Els nostres fills/as no són desobedients, si no que necessiten un temps per a saber què fer en cada situació. Aprendre les normes de casa i també les socials implica un temps. No passen a formar part d’ells pel simple fet que les hi diguem. És en el dia a dia, en les mil vegades que les repetirem alguna cosa, que podran integrar per què es pot o no es pot fer una determinada cosa. . Paciència la mare de la ciència!, que deia la meva àvia.

La infància el temps de l’experimentació

Per a aconseguir-lo, és important que els pares i mares els donem el temps necessari perquè puguin aprendre. Avui dia tot ha de ser ràpid i la infància no porta el nostre timing.

por-que-niños-no-obedecen2La infància és el temps de provar, de caure’s, de veure les conseqüències des de l’experimentació. Això no es correspon amb adults estressats. Adults amb treballs on s’ha de rendir i ser el més d’allò més (el més productiu, el més responsable, el més assertiu). Adults que estan pendents de la seva vida en les xarxes socials com una jornada més. Adults que miren el telèfon 10 vegades en una hora. És a dir, cada vegada més les nostres vides ens porten a córrer i a exigir-nos més. Però la infància no és l’etapa de la pressa, és l’etapa de la calma per a descobrir i experimentar.

Partint d’aquest punt, serà necessari que pares i mares també revisem les nostres expectatives. Si volem educar a ciutadans lliures i responsables amb els altres i amb les seves pròpies vides, potser hem de replantejar-nos com gestionem el nostre temps i també les nostres emocions amb els nens de la casa.

 

María Martín Santacreu

Psicòloga/Terapeuta familiar i de parella

Col. núm 15745

T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també:

Vols fer-nos una consulta?

Contacta amb nosaltres!

 

Sense comentaris

Deixa el teu comentari