{"id":11037,"date":"2019-05-20T14:04:29","date_gmt":"2019-05-20T14:04:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.centregrat.com\/por-que-los-ninos-no-obedecen\/"},"modified":"2022-02-21T11:20:41","modified_gmt":"2022-02-21T11:20:41","slug":"desobediencia-infantil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.centregrat.com\/ca\/desobediencia-infantil\/","title":{"rendered":"PER QU\u00c8 ELS NENS NO FAN CAS?"},"content":{"rendered":"

“No em fa ni cas”<\/p>\n

Sortida del col\u00b7le. Acaba de ploure. Marta, de 4 anys i la seva mare surten del col\u00b7le amb altres amics\/as que les acompanyen.<\/p>\n

– Marta, compte, no et fiquis en aquest toll!<\/p>\n

Marta mira a la seva mare. Sembla detenir-se. Mira el toll, mira a la seva mare de nou i es fica en el toll saltant amb una cara de felicitat mentre fica els peus dins.<\/p>\n

– Per\u00f2, Marta!!!!! T’acabo de dir que no et fiquessis!<\/p>\n

Un dels pares que les acompanyaven al parc li comenta a la mare de Marta.<\/p>\n

– La meva fa el mateix. No ho entenc! Ha de ser que estan sordes. La meva no em fa ni cas.<\/p>\n

Per qu\u00e8 els nens desobeeixen?\"por-que-ni\u00f1os-no-obedecen\"<\/h2>\n

Hem de recordar que en l’etapa de 2 als 6 anys els nens\/as estan situats en el seu desig.<\/strong> Aix\u00f2 evolutivament \u00e9s necessari perqu\u00e8 posteriorment sapiguem contactar amb el que ens agrada (triar entre gelat de maduixa o de xocolata) i ens motiva (em motiva estudiar idiomes perqu\u00e8 gaudeixo amb les sensacions que aix\u00f2 m’aporta).<\/p>\n

Dit aix\u00f2 hem de tenir en compte que les normes socials, aix\u00ed com el que encara no sent una norma social establerta la nostra fam\u00edlia considera que \u00e9s un comportament desitjable, ser\u00e0 una cosa que vindr\u00e0 de fora i que no est\u00e0 programat evolutivament.<\/p>\n

Cada fam\u00edlia considera quins comportaments s\u00f3n desitjables i quals no. No \u00e9s una cosa universal ni tampoc general dins de la mateixa cultura. Per exemple, per a una fam\u00edlia el lloc on es menja pot ser \u00fanicament la taula del menjador. Una altra en canvi, pot creure que es pot menjar en la taula, el sof\u00e0 i fins i tot algunes que deixin menjar en el llit. Per tant, les normes les anem aprenent amb el contacte amb els altres. Amb els nostres pares, amb els avis, en el col\u00b7legi, etc. \u00c9s a dir, estem programats per aprendre un codi social, per\u00f2 el codi no \u00e9s escrit en el nostre “software” si no que l’aprenem.<\/strong><\/p>\n

Saber qu\u00e8 es pot fer i qu\u00e8 no \u00e9s un aprenentatge<\/h2>\n

\"por-que-ni\u00f1os-no-obedecen\"Aix\u00f2 \u00e9s una cosa molt important a recordar. Ja que les normes que regnen en cada casa i en cada societat s\u00f3n particulars, trigarem un temps a aprendre-les i integrar-les. Tenir en compte que molts adults de “40\u00a0a\u00f1azos” encara no han apr\u00e8s moltes de les normes socials b\u00e0siques.<\/p>\n

\u00c9s a dir, el fet que els nostres\/as fills\/as semblin ja mini adults no vol dir que ho siguin. Per molt que ens sentin i sembli que entenguin el que els diem, evolutivament encara estan en una etapa on el seu desig \u00e9s molt important.<\/strong><\/p>\n

A m\u00e9s, molt sovint les normes no s\u00f3n tan clares per a ells\/as com ens sembla. A vegades ens miren i el seu desig tira m\u00e9s, unes altres ens miren buscant una reacci\u00f3, unes altres necessiten aclariments sobre quina regla aplica en aquest moment.<\/p>\n

Per exemple, quan Marta saltar\u00e0 mira a la seva mare buscant\u00a0aprovaci\u00f3n. La seva mare no la hi d\u00f3na, per\u00f2 Marta mira el toll i la torna a mirar. En aquesta mena de comportaments \u00e9s necessari que tinguem clar que no s\u00f3n un desafiament a la nostra autoritat si no una cerca de saber en quines condicions o no es pot fer aix\u00f2 que volen. Per a aquesta mena de situacions hem de saber que des de la llunyania i des del verbal \u00fanicament no podrem per a aquest desig.<\/p>\n

Volem realment que els nostres fills\/as siguin obedients al 100%?<\/h2>\n

En el dia a dia seria molt f\u00e0cil per a pares i mares que els nostres\/as fills\/as ens fessin cas sempre a la primera, per\u00f2 \u00e9s aix\u00f2 el que volem? Volem fills\/as obedients que no es q\u00fcestionin res?\"por-que-ni\u00f1os-no-obedecen\"<\/p>\n

Segurament la vostra resposta \u00e9s: “no, vull que pensi per ell\/ella mateix\/a”. Perqu\u00e8 llavors \u00e9s important que nosaltres, pares i mares, treballem la nostra paci\u00e8ncia i les nostres normes estiguin raonades i no siguin un sol acte d’obedi\u00e8ncia<\/p>\n

Els nostres fills\/as no s\u00f3n desobedients, si no que necessiten un temps per a saber qu\u00e8 fer en cada situaci\u00f3.<\/strong> Aprendre les normes de casa i tamb\u00e9 les socials implica un temps. No passen a formar part d’ells pel simple fet que les hi diguem. \u00c9s en el dia a dia, en les mil vegades que les repetirem alguna cosa, que podran integrar per qu\u00e8 es pot o no es pot fer una determinada cosa.\u00a0. Paci\u00e8ncia la mare de la ci\u00e8ncia!, que deia la meva \u00e0via.<\/p>\n

La inf\u00e0ncia el temps de l’experimentaci\u00f3<\/h2>\n

Per a aconseguir-lo, \u00e9s important que els pares i mares els donem el temps necessari perqu\u00e8 puguin aprendre. Avui dia tot ha de ser r\u00e0pid i la inf\u00e0ncia no porta el nostre timing.<\/p>\n

\"por-que-ni\u00f1os-no-obedecen2\"La inf\u00e0ncia \u00e9s el temps de provar, de caure’s, de veure les conseq\u00fc\u00e8ncies des de l’experimentaci\u00f3. Aix\u00f2 no es correspon amb adults estressats.<\/strong> Adults amb treballs on s’ha de rendir i ser el m\u00e9s d’all\u00f2 m\u00e9s (el m\u00e9s productiu, el m\u00e9s responsable, el m\u00e9s assertiu). Adults que estan pendents de la seva vida en les xarxes socials com una jornada m\u00e9s. Adults que miren el tel\u00e8fon 10 vegades en una hora. \u00c9s a dir, cada vegada m\u00e9s les nostres vides ens porten a c\u00f3rrer i a exigir-nos m\u00e9s. Per\u00f2 la inf\u00e0ncia no \u00e9s l’etapa de la pressa, \u00e9s l’etapa de la calma per a descobrir i experimentar.<\/p>\n

Partint d’aquest punt, ser\u00e0 necessari que pares i mares tamb\u00e9 revisem les nostres expectatives.<\/strong> Si volem educar a ciutadans lliures i responsables amb els altres i amb les seves pr\u00f2pies vides, potser hem de replantejar-nos com gestionem el nostre temps i tamb\u00e9 les nostres emocions amb els nens de la casa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Mar\u00eda Mart\u00edn Santacreu<\/em><\/strong><\/p>\n

Psic\u00f2loga\/Terapeuta familiar i de parella<\/em><\/strong><\/p>\n

Col. n\u00fam 15745<\/em><\/strong><\/p>\n

T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa tamb\u00e9:<\/h2>\n
\n