{"id":1197,"date":"2018-02-15T13:08:21","date_gmt":"2018-02-15T13:08:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.centregrat.com\/2016\/01\/15\/viure-per-mi\/"},"modified":"2025-09-30T09:01:12","modified_gmt":"2025-09-30T09:01:12","slug":"testimoni-proces-terapia-culpa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.centregrat.com\/ca\/testimoni-proces-terapia-culpa\/","title":{"rendered":"VIURE PER A MI"},"content":{"rendered":"

Us deixem aquest testimoni d’un proc\u00e9s de ter\u00e0pia<\/strong> per aconseguir l’autonomia personal. Deixar de viure segons l’opini\u00f3 dels altres i comen\u00e7ar a utilitzar el propi criteri amagat sota capes de culpa i por<\/strong>.\u00a0Una\u00a0pacient ha volgut compartir la seva experi\u00e8ncia i explicar-nos com ho va aconseguir.<\/p>\n

Mil gr\u00e0cies, el teu testimoni segur ajuda a uns altres a fer una passa endavant i treure’s de damunt aquestes capes que no els permeten parlar amb la seva pr\u00f2pia veu.<\/p>\n

Viure per a mi<\/h1>\n
\n
\n

No s\u00e9 en quin moment vaig decidir comen\u00e7ar un proc\u00e9s de ter\u00e0pia<\/strong>. Em vaig veure a mi mateixa en una espiral de la qual no hi havia manera de sortir. La imatge del pou o del t\u00fanel on est\u00e0 \u00a0tan fosc que no hi ha manera de veure la llum al final, era el que millor descrivia la meva vida. Em sentia petita, com un gra de sorra enmig d’un gran desert.<\/p>\n

La meva culpa va comen\u00e7ar abans de n\u00e9ixer.<\/strong> Tenia la desgr\u00e0cia de n\u00e9ixer en una fam\u00edlia que no ens esperava. Per si no fos suficient el bombazo va ser quan el metge li va donar la not\u00ed\u00adcia a la meva mare que ven\u00ed\u00adem dues. Sempre em vaig sentir culpable<\/strong>, de qu\u00e8???? De que la meva mare es sent\u00ed\u00ads tan desgraciada, que la culpa de la seva desgr\u00e0cia fos meva i de la meva germana.<\/p>\n

El meu pare mai va voler fer-se c\u00e0rrec de nosaltres, de la meva mare s\u00ed\u00ad, per\u00f2 sense deixar la seva vida. Ell tenia una fam\u00edlia, tenia a la seva dona i als seus fills, per\u00f2 tamb\u00e9 volia a la meva mare. A nosaltres no, realment no aconsegueixo entendre-ho. Em va costar superar el desinter\u00e9s del meu pare<\/strong>, per\u00f2 per a mi sempre havia estat un mal menor. O aix\u00f2 creia jo. No li tenia afecte, per\u00f2 em molestava que ell no el\u00a0tingu\u00e9s per mi. Jo tenia motius per no apreciar-lo, per\u00f2 mai l’hi havia demostrat per respecte a la meva mare.<\/p>\n

Jo tenia a la meva germana, la meva germana i jo sempre hem estat una pinya.<\/strong> Ella est\u00e0 \u00a0sempre. Hem viscut la mateixa situaci\u00f3 i en canvi, som persones completament diferents. Ella sempre m’ha recolzat, sempre ha estat al meu costat. Sempre ens hem defensat la una a l’altra, per\u00f2 no ens vam adonar que no sab\u00ad\u00edem defensar-nos a nosaltres mateixes.<\/strong><\/p>\n

Tamb\u00e9 estava la meva \u00e0via. Ella ens cuidava sempre, vivia amb nosaltres. Ella i la meva mare ens van treure endavant, per\u00f2 com van poder.<\/p>\n

Jo estimo a la meva mare, molt\u00edssim, per\u00f2 s\u00e9 que ella no sap estimar d’una altra manera.<\/strong>Ella mai ha estat orgullosa de nosaltres.<\/strong> Mai hem fet res perqu\u00e8 se senti orgullosa, mai res \u00e9s ni ser\u00e0 \u00a0suficient. Sempre ens ha comparat amb tots. Si la filla de la meva amiga \u00e9s m\u00e9s llesta que jo, que si s’ha casat amb alg\u00fa millor que la meva parella, que si jo mai aconseguir\u00e9\u00a0res la vida, que si no deixava de menjar ning\u00fa m’estimaria (el tema del menjar ha estat un tema a part). Ha estat esgotador. Tota la meva vida havia estat esgotadora.<\/strong><\/p>\n

Vaig aprendre a sobreviure<\/strong>. Deixava que els anys anessin passant, posant pegats a la meva vida. Uns dies estava ben, uns altres m’enfonsava en la mis\u00e8ria, per\u00f2\u00a0anava trampejant els anys. No considerava que fos feli\u00e7, per\u00f2 tenia por que tot ho bo\u00a0ja m’hagu\u00e9s passat, que en el futur no hi hagu\u00e9s res millor que el que ja havia vist.<\/p>\n

I en plena espiral de caos, un dia, fa pocs anys, vaig buscar el nom del meu pare a Google.\u00a0All\u00e0 \u00a0estava, la seva esquela. Li havia dit moltes vegades, feia anys, que m’assabentaria de la seva mort per la seva esquela. M’hagu\u00e9s agradat equivocar-me. M’hagu\u00e9s agradat que pens\u00e9s en nosaltres a l’\u00faltim moment de la seva vida, i sent\u00eds que en el fons ens estimava, per\u00f2 no va anar aix\u00ed\u00ad. Com li explicaria a la meva mare que ja no estava? La meva mare l’estimava. Era l’amor de la seva vida i s’havia anat sense donar la cara per nosaltres.<\/strong> La meva germana i jo vam intentar planificar com li an\u00e0vem a explicar.<\/p>\n

I uns de dies m\u00e9s tard, tot es va enfonsar. La meva \u00e0via va morir.<\/strong> La seva mort \u00e9s quelcom\u00a0que encara em costa recordar, i escriure! En una setmana ja no estava. Va ser la setmana m\u00e9s dura de tota la meva vida. Tenia m\u00e9s de 100 anys, estava clar que algun dia arribaria el moment, per\u00f2 no era el moment. La meva \u00e0via i jo vam tenir una relaci\u00f3 complicada al final. Jo s\u00e9 que ja no era ella, la dona que vivia amb nosaltres, ja no tenia res a veure amb la meva \u00e0via. Vaig pensar que no la ploraria, vaig pensar que m’havia tornat insensible totalment perqu\u00e8 estava esgotada,. No volia menjar, no volia beure, estava deshidratada, ens insultava de tant en tant (la meva \u00e0via mai hagu\u00e9s fet alguna cosa aix\u00ed\u00ad estant en el seu sa judici!), no volia aixecar-se del llit, no volia res ni de nosaltres, ni del m\u00f3n.<\/p>\n

Van ser uns anys complicats, per\u00f2 la seva mort em va trastocar, no podia oblidar-la.<\/strong> No podia deixar de sentir-me culpable pels crits mutus, per la meva falta de paci\u00e8ncia de tant en tant. No tenia ganes d’arribar a casa perqu\u00e8 ella ja no li tenia afecte a ning\u00fa. I pensava: “nom\u00e9s em faltava ella per no sentir-me volguda ni recolzada”.<\/p>\n

Quan vaig comen\u00e7ar ter\u00e0pia les coses van comen\u00e7ar a ordenar-se.<\/strong> La meva vida era esgotadora, mai havia fet res per a mi mateixa. Per\u00f2 gr\u00e0cies a la ter\u00e0pia m’he adonat que jo ho he fet aix\u00ed\u00ad d’esgotador. He apr\u00e8s a viure per a mi, a aconseguir objectius per mi<\/strong>\u00a0i no pels altres. Jo estic orgullosa de mi mateixa, no necessito que ning\u00fa m\u00e9s ho estigui per mi!<\/p>\n

El meu problema eren els l\u00ed\u00admits.<\/strong> Tothom opinava sobre la meva vida. Tothom feia i desfeia el que volia de mi i tothom criticava el que feia i com ho feia. Havia perdut totalment el control de la meva vida. No crec que mai l’hagu\u00e9s\u00a0tingut i\u00a0era el moment de viure la meva vida.<\/p>\n

Vaig aprendre que equivocar-me no era la fi del m\u00f3n, que no passava res per fer el rid\u00edcul.<\/strong> Vaig aprendre a riure’m de mi mateixa, a no fer un drama de la meva vida. Vaig aprendre que jo era responsable dels meus actes, no dels actes dels altres. Em tirava a l’esquena els problemes dels altres! M’afectaven com si fossin meus, els vivia com si fossin meus! I per a qu\u00e8? He apr\u00e8s a bregar amb els meus problemes, i SOBRETOT he apr\u00e8s a apartar-me de les relacions que no m’aporten res.<\/p>\n

No sempre els l\u00edmits agraden a tothom (com em deia Nuria, la meva psic\u00f2loga), per\u00f2 s\u00f3n necessaris. I no a tots ens\u00a0agraden. Molts s’han apartat, per\u00f2 m’alegro! Perqu\u00e8 quina classe de relaci\u00f3 tenia amb ells?? Ara tinc les relacions que vull, i com vull.<\/p>\n

Agraeixo molt\u00edssim el temps de ter\u00e0pia<\/strong>. Coneixia a gent que havia fet ter\u00e0pia. Jo ho havia intentat anys enrere i tenia els meus dubtes que funcion\u00e9s. Per\u00f2 estava decidida a arreglar la meva vida. Sabia que no seria f\u00e0cil per\u00f2 amb les xerrades i els consells que em va donar Nuria les coses van ser prenent forma, i en molt poc temps ja hi havia canvis importants en la meva vida.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Alg\u00fa que ja viu per a s\u00ed mateixa<\/strong><\/em><\/p>\n

\n
\n

 <\/p>\n

Si t’ha interessat aquest article, pot ser que tamb\u00e9 t’interessi:<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n