{"id":1300,"date":"2017-03-06T11:54:28","date_gmt":"2017-03-06T11:54:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.centregrat.com\/2017\/03\/06\/el-meu-fill-adolescent-no-em-respecta-te-un-trastorn-de-conducta\/"},"modified":"2025-09-30T09:01:15","modified_gmt":"2025-09-30T09:01:15","slug":"trastorn-de-conducta-adolescencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.centregrat.com\/ca\/trastorn-de-conducta-adolescencia\/","title":{"rendered":"EL MEU FILL ADOLESCENT NO EM RESPECTA, T\u00c9 UN TRASTORN DE CONDUCTA?"},"content":{"rendered":"

Us ajudem a diferenciar la rebel\u00b7lia normal de l’adolesc\u00e8ncia d’un problema m\u00e9s greu com un trastorn de conducta.<\/p>\n

\n
\n

“El meu fill no em respecta”<\/span><\/strong><\/h2>\n
La frase que d\u00f3na t\u00edtol a aquesta entrada \u00e9s un dels inicis de sessi\u00f3 comunes en la consulta dels psic\u00f2legs\/as que atenem a fam\u00edlies i adolescents<\/strong>. Els pares acudeixen davant de la impot\u00e8ncia que senten en veure que els seus fills no els fan cas i sentir que han perdut l’autoritat davant d’ells<\/strong>. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Les dificultats que relaten varien en funci\u00f3 de la gravetat, per\u00f2 van des de saltar-se les normes<\/strong> que els pares posen fins a l‘oposici\u00f3 de forma violenta<\/strong> cap a ells (viol\u00e8ncia filio-parental), passant per escapades sense avisar, absentisme, consum de porros,<\/strong> etc. A aquest conjunt de manifestacions se’ls ha denominat en els \u00faltims anys trastorns de conducta<\/strong>. Per\u00f2, qu\u00e8 s\u00f3n realment els trastorns de conducta<\/strong>?<\/span><\/div>\n

Qu\u00e8 significa realment el trastorn de conducta?<\/span><\/strong><\/h2>\n
\"trastorno<\/a>Fins fa poc aquesta denominaci\u00f3 no era un diagn\u00f2stic cl\u00ednic que es pogu\u00e9s trobar en un manual de psicopatolog\u00eda, per\u00f2 l’\u00faltima versi\u00f3 d’un dels manuals m\u00e9s utilitzats en psiquiatria i psicologia (DSM-V) ho ha incl\u00f2s com a tal, despr\u00e9s d’anys de la seva utilitzaci\u00f3 sense que es pogu\u00e9s diagnosticar. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de l’aspecte del diagn\u00f2stic cl\u00ednic, el que ens interessa explicar \u00e9s qu\u00e8 volem dir quan parlem de trastorns de la conducta<\/strong>.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Quan es diu que existeix un trastorn de conducta<\/strong> s’est\u00e0 parlant de persones (en la seva majoria de casos nois\/as adolescents) que de forma repetida tenen comportaments que suposen una ruptura amb les normes socials establertes<\/strong>. Per tant, una de les caracter\u00edstiques principals \u00e9s que el noi\/a realitza actes observables on trenca amb el que se suposa que hauria de fer. Existeix un component d’oposici\u00f3 a all\u00f2 que s’esperaria d’ells des de l’entorn familiar o escolar, com per exemple, deixar de costat els estudis, no presentar-se a casa a l’hora pactada, prendre drogues, robar, etc.<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Els trastorns de conducta s\u00f3n clarament visibles<\/strong>, no queden amagats com altres s\u00edmptomes m\u00e9s dif\u00edcils de detectar com l’ansietat o depressi\u00f3 infantil. Des d’aquest punt de vista, els pares a partir d’observar als seus fills poden detectar que alguna cosa est\u00e0 passant. La q\u00fcesti\u00f3 seria, com saber que aquests comportaments s\u00f3n de gravetat i necessiten atenci\u00f3 especialitzada i no els t\u00edpics de l’edat?<\/span><\/div>\n

El meu fill \u00e9s rebel, t\u00e9 un trastorn de conducta?<\/span><\/strong><\/h2>\n