{"id":4240,"date":"2017-02-02T09:34:30","date_gmt":"2017-02-02T09:34:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.centregrat.com\/?p=4240"},"modified":"2021-04-26T11:46:58","modified_gmt":"2021-04-26T11:46:58","slug":"tinc-pensaments-intrussius-obsessius-ansietat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.centregrat.com\/ca\/tinc-pensaments-intrussius-obsessius-ansietat\/","title":{"rendered":"Testimoni d’un cas de pensaments obsessius i ansietat"},"content":{"rendered":"

La nostra pacient T.A. ens explica la seva experi\u00e8ncia amb els pensaments obsessius intrussius, el dubte constant i l’ansietat<\/strong>. El m\u00e9s rellevant \u00e9s veure com ho va poder superar a trav\u00e9s de la psicoter\u00e0pia, amb un professional qualificat, i sobretot gr\u00e0cies a la seva valentia, el seu esfor\u00e7 i dedicaci\u00f3.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies pel teu testimoniatge T.A., et desitgem que segueixis aix\u00ed!<\/p>\n

Testimoni de T.A.<\/h2>\n

Vivia en p\u00e0nic constant. De fet, encara que tot ha passat em costa escriure aquestes l\u00ednies sense remoure’m per dins.<\/p>\n

Tenia por a ser lesbiana, tenia por a ser un home, tenia por a no voler al meu nuvi. Totes aquestes pors es convertien en constants dubtes que intentava resoldre mentalment d’una forma compulsiva.<\/strong> Controlava les meves reaccions corporals, els meus pensaments, els meus sentiments. Ho disseccionava tot. Intentava trobar una resposta.<\/p>\n

La meva sexualitat i l’amor cap al meu nuvi es van convertir en l’eix de la meva vida. M’aixecava i em ficava al llit aterrida, estressada, asfixiada. Buscava senyals i respostes en tot. Si no em venia de gust arreglar-me, pensava, s\u00f3c un home. Les ungles molt curtes, s\u00f3c un home o lesbiana. No estava d’humor per parlar amb el meu nuvi. S\u00f3c lesbiana, no li vull. De manera que, la meva vida es va convertir en alguna cosa que analitzar i jo era la investigadora. I vaig deixar de viure la meva vida.<\/strong><\/p>\n

Curiosament, aquests dubtes compulsius i imatges intrusivas que em venien amb contingut sobre ser lesbiana, em sorgien especialment quan estava d’ex\u00e0mens, quan discutia amb la meva fam\u00edlia, quan em disgustava amb alg\u00fa o quan trobava a faltar al meu nuvi.<\/p>\n

Vivia en aquesta situaci\u00f3 des dels 16 quan vaig viure una ruptura sentimental molt dolorosa, per\u00f2 eren moments de dubtes intermitents i no m’impedien fer la meva vida. De manera que, no li donava import\u00e0ncia. Per\u00f2 va arribar un punt l’any passat en el qual ja no em permetien viure. La meva ansietat dominava la meva vida i les meves relacions.<\/strong> Em posava nerviosa quan parlava amb les meves amigues o veia determinades imatges en la televisi\u00f3. Aquests nervis m’atabalaven m\u00e9s i intentava mesurar cuales eren les meves reaccions corporals per poder esbrinar si realment era lesbiana o un home a pesar que mai havia sentit atracci\u00f3 cap a alg\u00fa del sexe oposat.<\/p>\n

Els meus nervis i sofriment augmentaven i jo m’a\u00efllava per evitar aquests sentiments.<\/strong> Va arribar un punt en el qual les pel\u00b7l\u00edcules i les s\u00e8ries activaven en mi imatges intrusivas i ansietat. Analitzava el que succe\u00efa en la televisi\u00f3 i ho comparava amb la meva vida. El mateix em succe\u00efa amb les experi\u00e8ncies de relacions sentimentals o de sexualitat que m’explicava la gent a la qual coneixia. Buscava resposta en totes aquestes experi\u00e8ncies alienes.<\/strong><\/p>\n

Els meus dubtes eren tals que deixava al meu nuvi de forma cont\u00ednua. Vivia en un laberint sense sortida.<\/strong> Era (s\u00f3c) feli\u00e7 amb ell. M’encantava parlar, besar-lo… quan estava relaxada, que no eren moltes vegades. Per\u00f2 sentia que no volia enganyar-lo o fer-li mal, motiu pel qual em culpabilizaba pels meus dubtes. De manera que\u00a0el\u00a0deixava, esperant una soluci\u00f3 miraculosa o evitant que sofr\u00eds perqu\u00e8 volia que ell estigu\u00e9s amb alg\u00fa que realment estigu\u00e9s conven\u00e7uda dels seus sentiments. Cada ruptura era una forma d’infligir-me dolor a mi mateixa. Sentia que no em mereixia estar amb ell.<\/strong> Sentia que una persona com jo no ho mereixia.<\/p>\n

Aix\u00ed que et pots imaginar la meva situaci\u00f3, un veritable infern<\/strong>. Atrapada per por de ser lesbiana, por a ser un home o por a no voler al meu nuvi. I tot aix\u00f2 es manifestava en el meu cap: I si s\u00f3c lesbiana? I si s\u00f3c un home? I si en realitat no li vull? Potser s\u00f3c lesbiana per\u00f2 no m’he adonat? Sempre el mateix: “i si”, “i si en realitat”, “potser”… De manera que si et repeteixes aix\u00f2 habitualment probablement no sigui cert el que et q\u00fcestiones. Com jo tamb\u00e9 ho sabia. Per\u00f2 m’aterria demanar ajuda psicol\u00f2gica. Em feia por que em digu\u00e9s que s\u00ed, que era lesbiana, que era un home i que havia de deixar-li.<\/p>\n

Finalment, vaig explotar, vaig deixar al meu nuvi un cop m\u00e9s\u00a0i aquesta vegada ell va acceptar. No podia seguir ell tampoc en aquest infern. I jo em vaig sentir morir com als 16 anys. Per\u00f2 no volia sentir aquest dolor, no podia afrontar-ho. De manera que em vaig tancar en la meva ansietat de tal forma que va interferir en els meus estudis i en la meva vida social. Per\u00f2 tamb\u00e9 aquesta p\u00e8rdua i aquest dolor van ser el detonant per demanar ajuda. No volia seguir aix\u00ed.<\/strong> Ara ja li havia perdut. Si anava a ter\u00e0pia no perdria gens m\u00e9s.<\/p>\n

I aix\u00ed vaig arribar, amb tot perdut, amb tot per guanyar.<\/strong> I aix\u00f2 he fet. Ho he guanyat tot. Treballant molt i gr\u00e0cies a Nuria que ha estat la meva guia en tot aquest proc\u00e9s. Sense ella no hagu\u00e9s estat possible. Els exercicis pr\u00e0ctics van fer que avanc\u00e9s s\u00faper r\u00e0pid. Vaig entendre que aquestes ansietats nom\u00e9s eren una forma d’evitar el dolor i de no afrontar la por.<\/strong> Aix\u00ed en vuit mesos amb Nuria que em va animar a fer ter\u00e0pia en grup un temps (una gran experi\u00e8ncia) i que em va continuar portant en individual, reaprend\u00ed a viure. Em va posar de front amb les meves veritables pors.<\/p>\n

Clar que, hi ha vegades que torno a tenir ansietats o imatges intrussives, fins i tot algun moment de p\u00e0nic. La\u00a0Nuria em va donar les eines per entendre-ho i afrontar el problema real.<\/strong> Gr\u00e0cies a la seva comprensi\u00f3, empatia, afecte, efectivitat, serietat i fermesa quan \u00e9s necess\u00e0ria vaig poder resoldre els meus problemes. He treballat i treball molt per seguir sent feli\u00e7 i Nuria em va donar les eines que necessitava per aconseguir els meus objectius principals: con\u00e8ixer-me a mi mateixa i ser feli\u00e7.<\/p>\n

Aix\u00ed que si tens por a ser homosexual, por a ser un home, por a no voler a la teva parella. Si ets infeli\u00e7. Si aquests dubtes et dominen, no et deixen viure, fan que et q\u00fcestionis cont\u00ednuament. Si la teva vida s’enfonsa. Si la teva vida ja no \u00e9s teva. Si la teva vida \u00e9s de la por. No et dir\u00e9 que no tinguis por, tingues-ho, espanta’t, per\u00f2 AFRONTA aquesta por.<\/strong> Demana ajuda. TOT CANVIAR\u00c0. T’ho prometo.<\/p>\n

PD. No s\u00f3c lesbiana, no s\u00f3c un home, vaig tornar amb el meu nuvi i estem molt enamorats (estic segura que aix\u00f2 t’animar\u00e0 des de l’altre costat de la pantalla).<\/p>\n

Molta sort!<\/p>\n

T. A.<\/em><\/strong><\/p>\n

Si t’ha interessat aquest article, pot ser que tamb\u00e9 t’interessi:<\/p>\n