{"id":4314,"date":"2018-02-06T15:57:54","date_gmt":"2018-02-06T15:57:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.centregrat.com\/?p=4314"},"modified":"2018-02-20T10:31:29","modified_gmt":"2018-02-20T10:31:29","slug":"oda-a-la-vergonya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.centregrat.com\/ca\/oda-a-la-vergonya\/","title":{"rendered":"ODA A LA VERGONYA"},"content":{"rendered":"

\nLa vergonya no \u00e9s una emoci\u00f3 que gaudeixi de molt bona fama.<\/strong> L’esquivem, no la reconeixem, la neguem,… La pobra \u00e9s una emoci\u00f3 male\u00efda. Per aix\u00f2 m’he decidit a escriure-li una paraules de consol. No es mereix tant menyspreu per la nostra banda.<\/p>\n

Oda a la vergonya<\/h2>\n

Benvolguda vergonya<\/strong>: nostres m\u00e9s sentides disculpes.<\/p>\n

Disculpa’ns per odiar-te tant, per repudiar-te sempre. Per girar-te la cara fins a quan ens saludes d’una forma discreta, per ignorar les teves picades d’ullet i desitjar-te lluny.<\/p>\n

Disculpa’ns per enfadar-nos tant amb tu encara que sigui tan sol la teva ombra la que tregui el cap.<\/p>\n

Disculpa’ns per jutjar-nos est\u00fapids quan sonrojasnostra cara, oblidant que ens fas m\u00e9s tendres, m\u00e9s humans, m\u00e9s propers. Per confondre’t amb la feblesa i creure’t enemiga de la seguretat, tan sobrevalorada de vegades.<\/p>\n

Disculpa’ns per no voler fills vergonyosos, per no acceptar parelles que quequegen una mica el primer dia que ens coneixen.<\/p>\n

Disculpa’ns per oblidar que lluites per baixar-nos d’aquest anhelat pedestal, el del reconeixement, el de l’\u00e8xit, el dels superherois que en realitat no existeixen, i que si existissin estarien molt sols aqu\u00ed a dalt.<\/p>\n

Disculpa’ns per oblidar donar-te les gr\u00e0cies per tot el que ens d\u00f3nes. Per la prud\u00e8ncia que ens regales. Per tantes oportunitats d’observar abans de fer. Per obligar-nos a parar de tant en tant, per la teva obstinaci\u00f3 en qu\u00e8 aprenguem a esperar sense desesperar.<\/p>\n

Per recordar-nos que no sabem de tot i que no sabem sempre. Per fer-nos sentir que els altres ens mereixen un respecte, per fer-nos responsables en situacions noves i no deixar-nos llan\u00e7ar sense observar abans.<\/p>\n

Disculpa’ns per no acaronar-te de tant en tant. Per no voler con\u00e8ixer-te, ni tan sols una mica.<\/p>\n

Potser es tracti, com en tot, de buscar el just equilibri i pactar amb tu quan et necessitem i quan no. Per\u00f2 per a aix\u00f2 hem de voler-te una mica m\u00e9s. Devem ser-te agra\u00efts.<\/p>\n

Amalia Gord\u00f3vil Merino. Col. 20177<\/em><\/strong><\/p>\n

Doctora en Psicologia\/Psic\u00f2loga infanto-juvenil i familiar<\/em><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Si t’ha interessat aquest article, pot ser que tamb\u00e9 t’interessi:<\/p>\n