12 maig Addicció a les pantalles en infants i adolescents: el que s’amaga darrere de la pantalla

Addicció a les pantalles en infants i adolescents: el que s’amaga darrere de la pantalla

Cada vegada és més habitual que les famílies arribin a consulta amb una barreja de preocupació i esgotament. La situació es repeteix a moltes llars: un fill o una filla que no aixeca el cap del mòbil, la tauleta o els videojocs, que reacciona amb hostilitat quan se li demana que apagui el dispositiu o que sembla haver perdut l’interès per activitats fora del món virtual. La pregunta acostuma a ser la mateixa: “És normal o ens hauríem de preocupar?”.

Potser encara no hi ha prou consciència social que les addiccions tecnològiques en infants i adolescents no apareixen de manera sobtada. De fet, sovint comencen silenciosament durant la infància, normalitzades com una “eina d’ajuda” que, sense adonar-nos-en, acaba convertint-se en una crossa emocional.

El perill del “xumet digital”

Abans de l’arribada dels smartphones i la popularització de les tauletes, la televisió, les consoles i els primers ordinadors ja feien de cangurs digitals: entretenien la canalla mentre les persones cuidadores “guanyaven” temps. Avui, en una societat hiperconnectada i amb ritmes cada cop més accelerats, aquest paper ha evolucionat.

Les pantalles no només ajuden a gestionar el temps, sinó també el malestar emocional. Qui no ha ofert un mòbil en un restaurant per acabar de sopar amb tranquil·litat? O una tauleta durant un viatge llarg per evitar conflictes?

Davant del cansament, la pressa o la necessitat de calmar una situació, la tecnologia es converteix en un recurs immediat i socialment normalitzat per regular el comportament dels infants. És en aquest context que parlem del “xumet digital”, un fenomen cada vegada més present en moltes famílies.

El problema no és l’ús puntual de les pantalles, sinó la funció que acaben exercint. Quan els dispositius digitals s’utilitzen sistemàticament per calmar una rebequeria, alleujar l’avorriment o silenciar el malestar, privem la criatura de l’oportunitat d’aprendre a autoregular-se emocionalment.

En lloc de desenvolupar eines internes per gestionar la frustració, la por o la tristesa, l’infant aprèn que la solució al seu malestar és externa, immediata i altament gratificant. El resultat és anestesiar el malestar en lloc d’aprendre a comprendre’l i elaborar-lo.

Quan la pantalla es converteix en una via d’evasió emocional

Amb el pas del temps, les oportunitats digitals deixen de ser només una font d’entreteniment o una eina útil i poden convertir-se en una via d’escapament de la realitat.

Durant l’adolescència —una etapa marcada per canvis intensos i una regulació emocional encara en construcció— el món virtual pot esdevenir un refugi davant d’una realitat que sovint es viu com a complexa, exigent o desbordant. La pantalla ofereix un espai on tot sembla més fàcil, ràpid i aparentment controlable.

Alguns factors que expliquen aquest ús problemàtic són:

• La gratificació immediata: els videojocs, TikTok o els likes a les xarxes socials activen constantment el sistema de recompensa del cervell.
• La sensació de control: a internet podem escollir la imatge que mostrem i evitar la confrontació cara a cara, que sovint genera ansietat.
• L’evasió emocional: quan els problemes escolars, socials o familiars pesen massa, el món virtual permet “desconnectar” temporalment de la realitat.

El risc real apareix quan la tecnologia deixa de ser una finestra al món i es converteix en un mur que separa l’adolescent de la realitat. Quan ja no utilitza la pantalla per connectar amb els altres, sinó per amagar-se d’un món que percep com a hostil, podem estar davant d’un ús problemàtic de les pantalles que necessita observació i acompanyament professional.

Senyals d’alerta d’una possible addicció a les pantalles

Com a pares i mares, és important observar no només quantes hores passen davant de les pantalles, sinó sobretot quin impacte té en la seva vida quotidiana.

No tot ús intensiu de la tecnologia implica dependència, però hi ha alguns indicadors que poden alertar d’una possible addicció a les pantalles en adolescents i infants:

1. Símptomes d’abstinència: irritabilitat, ansietat o tristesa quan no poden utilitzar el dispositiu.
2. Pèrdua de control: dificultats per respectar els límits o els horaris pactats.
3. Descuit d’obligacions: baixada del rendiment escolar, alteracions del son o abandonament de la higiene personal.
4. Aïllament social: substitució de les relacions presencials per la interacció exclusivament digital.

Com prevenir l’addicció a les pantalles des de la família

Hi ha petits canvis quotidians que poden ajudar a construir una relació més saludable amb la tecnologia:

• Revisar la funció de la pantalla: Preguntar-nos per a què l’estem utilitzant: per calmar, distreure, evitar conflictes o gestionar emocions?
• Posar límits clars i coherents: Establir quan i quant de temps es farà ús de la pantalla. El temps recomanat per Asociación Pediátrica Española és de 1h al dia entre els 6 i els 12 anys. Abans dels 6 anys es recomana no fer ús de les pantalles.
• Acompanyar el malestar emocional: Les pantalles anestesien les emocions. No es tracta d’eliminar el malestar, sinó d’ajudar els infants i adolescents a entendre què els passa, posar paraules a les emocions i ensenyar-los a gestionar-les.
• Oferir alternatives reals: Fomentar formes d’oci actives, compartir temps en família, promoure el moviment, afavorir activitats socials i donar petites responsabilitats ajuda a reduir la dependència digital.
• Revisar el model adult: Els adults som el principal mirall dels infants. La nostra relació amb el mòbil , les pantalles i el nostre tipus d’oci també educa. Pot ser un bon moment per canviar-ho vosaltres també.

Com us podem ajudar des de GRAT

A Centre GRAT Psicologia entenem l’addicció a les pantalles i l’ús problemàtic de la tecnologia com un símptoma que parla de necessitats emocionals i relacionals que cal comprendre i acompanyar.

Per això oferim:

• Orientació familiar, ajudant pares i mares a recuperar seguretat en el seu rol, establir límits i millorar la comunicació.
• Teràpia individual per adolescents, orientada a la regulació emocional i la gestió del malestar.
• Tallers de prevenció sobre pantalles i tecnologia, per promoure un ús conscient i responsable.

• Xerrades per a famílies, per entendre en profunditat l’impacte de les pantalles en infants i adolescents.