L’estiu està molt a la vora i hi ha moltes persones que ja han començat l’anomenada “operació bikini”. I he dit “persones” i no dones perquè, encara que el repte de l’operació bikini era tradicionalment llançat cap a les dones, hi ha hagut un augment de la pressió social sobre els homes perquè també participin. Sí, he dit pressió social perquè aquesta idea no neix del nostre desig, sinó de la idea que ens han inoculat que per agradar als altres hem de tenir un físic “perfecte”. I potser dius “Venga ja! Per què ens haurien de ficar aquesta idea en el cap??” Doncs perquè la indústria de la imatge guanya molts diners.

Voler agradar

Les persones som animals socials perquè per a la nostra supervivència el grup ha estat i segueix sent fonamental, per la qual cosa necessitem al grup, necessitem agradar i si hem tingut experiències de rebuig a la nostra infància o adolescència, s’incrementa encara més aquesta necessitat engreixada per la por a no aconseguir-ho. És a dir, sembla que agradar als altres és quelcom bàsic per a la nostra supervivència, els problemes vénen quan pretenem agradar a tothom i quan ens modelem segons el que creiem que els altres desitgen o esperen de nosaltres, perdent així la nostra essència. 

És possible aconseguir un físic perfecte?

Hi ha moltes coses que fem per modelar-nos (però aquest és un tema que desenvoluparé de manera més extensa en un altre article) i una d’elles és a través d’intentar tenir un físic “perfecte”. Com haureu pogut observar, cada vegada que escric físic “perfecte”, aquesta segona paraula l’escric entre cometes perquè ningú sap ben bé, com és un físic “perfecte”. Fins i tot persones que treballen al món de la moda que se suposa que tenen un físic “perfecte”, encara que us sorprengui, els meus col·legues psicòlegs i jo ens hem trobat en teràpia que, sovint, no estan satisfets amb el seu físic.

De la mateixa manera, m’he trobat amb persones que han intentat sentir-se bé amb ells mateixos a través d’aconseguir un físic determinat i m’expliquen que, quan aconsegueixen el seu objectiu se senten bé, però aquest benestar dura poc temps i tornen a veure coses en el seu físic que no estan suficientment bé. Això pot ser la porta d’entrada als trastorns alimentaris, a més de generar clarament una sensació d’insatisfacció amb un mateix que acaba afectant a l’autoestima i les relacions socials.

Com ens formem la idea que per agradar cal tenir un físic perfecte?

Però, com ens formem la idea que per agradar cal tenir un físic perfecte? Els missatges que rebem del nostre entorn i els models de comportament que tenim al nostre al voltant (de petits els nostres pares i d’adolescents el grup d’amics o el cercle social) són essencials per a la seva formació. Si hem rebut missatges en els quals es destaca la importància de tenir un físic determinat com a aspecte que determinarà el valor d’una persona (no com un aspecte important per a la salut), serà alguna cosa sobre el que prestarem moltíssima atenció i dedicarem molts esforços, temps i diners en la nostra vida.

Posteriorment, són els mitjans de comunicació amb la indústria de la imatge darrere, els encarregats de consolidar-la i potenciar-la, convertint-nos en fidels seguidors de les seves directrius per aconseguir allò que ens prometen: agradaràs als altres si tens un cos determinat gràcies a consumir aquests productes, vestir d’aquesta manera amb aquestes marques, etc.

Quan el nostre físic determina la nostra vida

Ets dels quals triguen hores a preparar-se per sortir de casa indecisos davant el mirall? Sovint em trobo en teràpia amb persones que els ocorre això i en funció de com es veuen, surten més contents, més atabalats o fins i tot alguns aquest dia no surten. Veig a persones que donen molta importància al seu físic, es fixen molt en si la gent del voltant li mira o no li mira i  com li mira, és a dir, que quan miren a l’un altre no veuen a l’altre, veuen a un mirall que els retorna una imatge i en funció de quina imatge sigui, se sentiran millor o pitjor. Òbviament, aquesta manera de funcionar, a més d’afectar a les emocions que van canviant com un penell, influeix en les relacions que estableixes amb els altres.

Les comparacions

Sols comparar-te amb el físic d’altres persones sovint? En funció del resultat de la comparació el teu estat anímic varia? Aquesta és una altra de les característiques de les persones que tenen el físic com a únic factor que determina el seu valor. Solen comparar-se contínuament, però de totes les característiques i qualitats que té una persona, l’única que veuen i tenen en compte com a mesura de valor és el físic, oblidant-se de la globalitat de la persona.

Voler agradar o salut?

El repte de l’operació bikini es planteja des d’objectius estètics, no des d’objectius de millora de la salut. Però, tu ets dels quals dius “ho faig per salut, per cuidar-me”? Si és així, em podries dir si durant la resta de l’any segueixes “cuidant-te”? (Sí la resposta és “sí”, no estarem parlant d’operació bikini). Si la resposta és “no”:  Per què? Durant la resta de l’any no és necessari cuidar-te? Llavors, realment estàs segur que ho fas per cuidar-te a tu? O per cuidar la imatge que vols que els altres tinguin de tu? Aconsegueixes així sentir-te bé amb tu mateix?

Sens dubte, si la imatge és l’única cosa que cuides de tu mateix, per molta obstinació que posis per aconseguir una imatge perfecta, no aconseguiràs sentir-te ben amb tu mateix. El secret està en cuidar-te en tots els aspectes i modelar-te com tu triïs, no com creïs que esperen els altres de tu. Sinó saps com fer-ho, al Centre GRAT podem ajudar-te.

Núria Tarifa
Psicòloga Col. núm. 18273