03 oct. PER QUÈ ELS ADOLESCENTS FALTEN EL RESPECTE ALS PARES?
Adolescents i manques de respecte: trastorn de conducta?
Fa uns mesos vam escriure un article sobre els problemes de comportament i les faltes de respecte que poden presentar els nens i adolescents. Aclarim quan passem a denominarl-los trastorns de conducta. Vàrem diferenciar actituds rebels de l’adolescència dels símptomes d’un trastorn de conducta.
Els pares/mares ens feu moltes preguntes sobre aquest tema: què hi ha darrere de les dificultats relacionades amb els trastorns de conducta? Té a veure amb alguna cosa que hem fet nosaltres? I la pregunta estrella: Són els nois avui dia més desobedients que en el passat? Ens hem tornat massa tous? Per això hem decidit fer una segona part d’aquest article.
Els adolescents d’avui no respecten res
Cada generació que passa té la sensació que quan ells eren joves aquest tipus de problemes no succeïen. Això es ve repetint des de temps immemorials.
“Els joves avui dia són uns tirans. Contradiuen als seus pares, devoren el seu menjar, i li falten al respecte als seus mestres”.
Aquesta podria ser una frase aquesta per qualsevol pare en una consulta, però en realitat és de Sòcrates i es remunta a diversos segles abans de Crist. Partim de la premissa que sempre ens sembla que qualsevol temps passat va ser millor. Encara així, anem a analitzar quins factors poden afavorir aquest tipus de comportaments en els adolescents.
Causes dels trastorns de conducta
ELS TRASTORNS DE CONDUCTA ESTAN EN TOTS ELS ESTRATS SOCIALS
Una tendència és pensar que aquest tipus de problemes es presenten en famílies desestructurades. Semblés que en aquests contextos és normal que els nois presentin problemes de conducta. Encara que és clar que aquestes situacions són un terreny abonat perquè els adolescents expressin el seu desgrat i ràbia cap al món adult, els denominats trastorns de conducta no són exclusius d’aquest tipus de dinàmiques familiars desestructurades. Anem a analitzar altres possibilitats.
ZERO TOLERÀNCIA A la FRUSTRACIÓ
“Li hem donat tot. No som una família que ho hem descurat o tractat malament… No ho aconseguim entendre”. Ens trobem sovint amb nois/as que tenen zero tolerància a la frustració. No suporten no aconseguir el que volen quan ho volen. Això ens dóna pistes sobre com han rebut tot el que desitjaven sense que els ensenyessin a frustrar-se. Això els porta molts problemes en un món que té normes i límits, els quals ells no han incorporat i que han d’aprendre posteriorment.
“PERQUÈ HO DIC JO”
Per contra, també es poden trobar dinàmiques familiars molt autoritàries, en les quals la norma no es raona i el nen/a no té veu. Això pot donar lloc al rebot posterior del noi/a quan busca diferenciar-se de la família i trobar la seva identitat.
Fins ara els exemples que hem posat parlen d’estils educació:
1. La manca d’una guia en el caos de les famílies desestructurades;
2. El desig del nen/a com a estandard en els models basats en no dir “no”, a donar-li-ho tot perquè no sofreixi;
3. L’autoritarisme de el “perquè jo ho dic i sóc qui mana en aquesta casa”, on el noi/a no té espai per expressar-se, va acumulant ràbia i aquesta explota en l’entrada en l’adolescència.
PROBLEMES DE PAREJA I PROBLEMES EN L’ADOLESCÈNCIA
Però encara existeixen més possibilitats. Una altra d’elles estaria en els nois/as que es queden atrapats/as en el conflicte de parella dels pares. És a dir, pares amb problemes de parella criden als fills/as a aliar-se amb ells en contra de l’altre. Els nens/as durant l’etapa de la infància no poden escapar dels jocs relacionals que els proposa la família, però els adolescents buscant el seu espai d’autonomia criden, insulten i fins a poden arribar a agredir als seus pares, sobretot a aquell amb el qual han estats més units prèviament.
FER-SE GRAN NO ÉS FÀCIL
Finalment, és important no deixar de costat les pròpies dificultats que fer-nos adults comporta. És a dir, davant dels reptes que suposa fer-se gran, el nen/a es pot trobar amb problemes en la relació amb el seu grup d’iguals o trastorns de l’aprenentatge que els facin quedar-se enrere respecte als seus companys, per posar alguns exemples. Això pot provocar sentiments de frustració i tristesa per no aconseguir pertànyer al grup que s’expressin en forma de ràbia o explosions d’ira.
Diferents causes que porten a un mateix problema
Com hem pogut veure, existeixen múltiples causes que poden donar lloc als denominats trastorns de conducta. Tots ells tindran el denominador comú de la ràbia que l’adolescent expressa de forma clara i la tristesa que no és tan visible, però està. Com proposa Carlos Lamas, psicòleg i terapeuta familiar, en el seu article Per comprendre l’adolescència problemàtica, “no hi ha adolescents problemàtics sinó nens qeu van patir i han crescut”.
En cada cas necessitem detenir-nos i analitzar què hi ha darrere perquè un xaval/a se expressi de forma tan contundent i en molts casos estigui fent coses que directament li perjudiquen. La família proporciona la clau per entendre què ha succeït i amb la seva col·laboració es pot arribar a introduir canvis que produeixin una nova dinàmica. D’aquí, la importància d’un abordatge des de la teràpia familiar en aquests casos.
No hi ha rebels sense causa i per tant, hem de trobar la causa en cada cas.
María Martín Santacreu. Col. 15745
Psicòloga/ Psicoterapeuta familiar
Amalia Gordóvil Merino. Col. 20177
Doctora en Psicologia/Psicòloga infanto-juvenil i familiar
T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també:
- Xarxes socials, un aparador fals pels adolescents.
- Com influeix com parlem en l’autoestima dels nostres fills?
- Per què alguns adolescents falten el respecte als pares?
- Socors! L’adolescència s’ha colat a casa i no l’havia convidat.
- Per què no aprova el meu fill / a?
- Joquines per desenvolupar capacitats.
- Com millorar l’autoestima del meu fill? 8 consells i 3 tasques per aconseguir-ho.
- La sexualització de la infància: les nenes model.
- El meu fill adolescent no em respecta, té un trastorn de conducta?
- Quina és la millor forma de gestionar les rabietes?
- Activitats creatives en família.
Vols fer-nos una consulta?
Elisabet Valls
Posted at 16:49h, 03 desembreBona tarda,
Tinc una filla de 16 anys que tinc la sensació que l’estic perdent.
Paral.lelament estic perdent la meva autoritat i el respecte que la meva filla em té.
No sé ben be a qui m’haig d’adreçar. Feu consultes privades?
Moltes gràcies
Centre Grat
Posted at 17:38h, 08 desembreBona tarda Elisabet,
estem a la teva disposició pel que necessitis. Pots fer una consulta amb un dels nostres psicòlegs/gues especialistes en adolescència si necessites orientació. L’adolescència és una fase per la que no solament canvien ells/es, si no tota la família.
Una abraçada i gràcies per llegir-nos!
BELLMUNT MESSEGUE, MARTA
Posted at 16:40h, 24 setembreHola, tinc un fill adolescent i , com tots els adolescents, presenta algunes controvèrsies en alguns àmbits. Concretament, en el tema acadèmic ens diu, any rera any, des dels 12 anys fins s l’actualitat (15), que aquest any les coses aniran millor i es compromet s que així siguin. Tanmateix, la primera setmana ja ens han arribat dues incidències de l’institut, una per tenirsla actitud amb una professora i una altra per tenir un conflicte amb una companya i, en separar-los el professor, donar un cop de puny a una taquilla. Creieu que darrera d’aquests comportaments hi ha quelcom més? Seria recomanable visitar algun psicòleg?
Gràcies
Marta Bellmunt
Centre Grat
Posted at 09:28h, 06 octubreHola Marta,
s’hauria de poder veure amb el teu fill quins són els motius d’aquesta ràbia que expressa cap a l’exterior, ja que sona senyals de que quelcom li pot estar passant. Si parlant amb vosaltres o amb algun/a professor/a de confiança per a ell no esbrineu de què es tracta, aleshores la teràpia podria ser una via per intentar ajudar-lo.
Qualsevol consulta, ens pots escriure de nou.
Salutacions.