xarxes-socials-adolescencia

XARXES SOCIALS: UN FALS APARADOR PER ALS ADOLESCENTS

Xarxes socials i adolescència

Diumenge a la tarda al sofà. Mòbil en mà. “Vaig passant fotos i cada vegada em deprimeixo més, tothom ho passa bé. No obstant això jo… Mira’m… en pijama i avorrit a casa”.

Les xarxes socials s’han convertit en un aparador sobretot durant l’adolescència. Un aparador de cares somrients, cossos perfectes, roba a la moda i una infinitat d’activitats on tothom sembla ser feliç. Un aparador pel qual es viu i en el qual és més important fer la foto del moment que el moment en si. Un aparador que ningú ensenya quan s’apaguen les llums i toca llevar la pols.

redes-sociales-adolescencia1

La imatge ho és tot

Ens obstinem a ensenyar vides que no mostraríem sense el filtre de Instagram. Ens convertim en esclaus del que hauríem de ser en lloc de gaudir el que som. Atribuïm com a real el que no ho és i cada vegada estem més prop d’aquell capítol de Black Mirror, on els likes són font i forma de vida.

Les xarxes socials s’han convertit en un agent més de socialització a partir del com acceptem, interioritzem, normalitzem i imitem determinats estereotips i models conductuals. Són transmisoras de falses creences com que la imatge i l’ús del propi cos aporten èxit, poder i control sobre els altres. Creences molt lluny de la realitat, en la qual altres valors són predictores molt més fiables de viure una vida rica i saludable: l’esforç, l’ésser emprenedor, la creativitat, el respecte pels altres i per un mateix.

El paper dels pares/mares

Per tot això, hem treballar, no per eliminar les xarxes socials de la vida dels nostres fills, sinó per oferir-los més alternatives de gaudi en el seu temps lliure. Activitats que els permetin desenvolupar capacitats que ja tenen, convivències amb altres nois de la seva edat, algun voluntariat o camps de treball. Allí podran entrenar l’empatia i l’autonomia que contribuiran sens dubte a donar-se més valor a si mateixos, creure més en ells, veure’s capaços d’enfrontar-se al món. En definitiva el millor regal que els podem donar: estimar-se.

És curiós com ningú s’atreveix a penjar fotos d’aquests diumenges en el sofà. I no parlo de fotos edulcorades amb una distribució perfecta dels coixins i l’últim model de home wear. Parlo de la primera instantània i no de la desena. Despentinats i sense maquilar. Viuríem més relaxats i feliços: qui ho veiés no se sentiria un fracassat i qui ho fes no perdria temps a forçar somriures ni retocs. Però si ho féssim, tampoc gaudiríem al 100% d’aquest necessari i plaent moment de “domingueo” en el sofà.

Amalia Gordóvil Merino. Col. 20177

Doctora en Psicologia/Psicòloga infanto-juvenil i familiar

Amalia Gordóvil Merino. Col 20177

T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també:

Vols fer-nos una consulta?

Contacta amb nosaltres!

Sense comentaris

Deixa el teu comentari