PER QUÈ EL MEU FILL NO APROVA?

El meu fill va justet

“El meu fill no aprova totes mai! En va suspendre 5,  però al final en va recuperar 3”. “Sempre li ha anat molt malament aquesta assignatura”. “El segon trimestre va anar millor, el primer molt malament”.

Aquestes són algunes de les frases que més escolto dels pares quan venen a la consulta. Tot això ens deixa amb la sensació que el nostre fill sempre va justet, que no acaba d’aprovar, que no se’n surt. 

Busquem una visió alternativa

Mirem-ho, però, des d’un altre punt de vista. És veritat que no aprova? quines coses fa bé? És capaç d’aprovar i recuperar assignatures. Així doncs, té la capacitat d’aprendre, plasmar-ho i fer-ho bé. Hem de pensar, però, per què no és sempre així. Nosaltres com a adults i part educadora podem i hem de donar-li estratègies perquè trobi la manera de millorar en aquest sentit.

Aquestes estratègies no passen per insistir constantment en que faci els deures: “va posa-t’hi” “has d’estudiar més”, “si aquest any no aproves no tindràs …”, ” sempre fas igual”.

Les estratègies han de ser concretes, aplicables, que el nen/a o adolescent les entengui. Li hem d’oferir una manera nova de fer les coses i que li permeti encarar els aprenentatges com no ho havia fet fins ara. Ells volen i tenen la capacitat d’aprendre, no ho oblidem.

Com els podem ajudar?

Organització

por-que-mi-hijo-no-aprueba

  • Hem de parar atenció en el que ens diuen des de l’escola. Tant les coses que fa malament com aquelles en què se’n surt correctament. Ells són els que coneixen millor al nen com a alumne. Fixar-nos en allò que fa bé ens ajudarà a poder-li donar eines perquè ho apliqui en allò que li costa més.
  • Com s’organitza ell com a estudiant? Com ens organitzem nosaltres com a pares? Molt sovint ens adonem que el nostre fill no es planifica bé la feina, no s’organitza adequadament per preparar-se un examen, etc. Ens hem fixat en nosaltres com a model? Tenim nosaltres un horari? Una agenda? Una planificació?

Ajudem a que s’organitzi introduint la seva feina a part de la nostra rutina. Facilitem-li una organització fent que al seu dia a dia hi hagi uns costums, una estabilitat i uns horaris més o menys fixes perquè ell hi pugui introduir les seves obligacions. Per exemple, deixar un parell de tardes a la setmana sense activitats o obligacions.

Actitut

  • L’actitut que tenen vers l’estudi és una part fonamental de l’aprenentatge. Reflexionem també com és la nostra actitud vers el seu estudi. Si sempre donem missatges negatius, si creiem que no se’n sortirà, si donem per suposat que és un mal alumne, ell també s’ho creurà. Donem missatges en positiu i oferim-li estratègies per crear solucions.
  • Els alumnes tenen la capacitat i les ganes d’aprendre i aprovar. Això sempre és així tot i que sovint no ho veiem reflectit en la seva actitud. Per què? Molt sovint l’aprenentatge s’acaba convertint en una rutina avorrida i monòtona, amb objectius poc clars a curt termini més enllà de l’aprovat o el suspens.
  • És molt necessari, per aconseguir una bona actitud d’aprenentatge, que per a ells sigui un repte, una motivació constant. Per exemple, lligar el que va aprenent amb els seus interessos. O bé amb les coses quotidianes del dia a dia: fer-li portar algun compte, buscar alguna informació sobre un viatge, etc. Hem de reforçar-li com de bé ho està fent i aprenent, cosa que l’ajudarà a sentir que el que aprèn l’ajuda amb alguna cosa pràctica del seu dia a dia. 

Estat emocional

por-que-mi-hijo-no-aprueba2

  • Un altre dels punts claus per a uns bons resultats acadèmics és l’aspecte emocional. Com se sent, com està, què passa a casa, què passa en el seu àmbit social, etc. Cuidar i tenir en compte els estats emocionals de l’alumne és molt important. També ens passa a nosaltres com a adults, si alguna cosa ens preocupa estem més distrets, amb menys energia, etc. Als alumnes els passa el mateix, tot i que la manera de transmetre-ho a vegades no és la mateixa que a la dels adults. Hem de parar atenció, doncs, en com està ell.

Tots els nens i nenes tenen la capacitat d’aprendre i també les ganes de fer-ho. No posem una etiqueta en aquell alumne que li costa alguna assignatura o té més dificultats en aprendre la matèria que li és traslladada des de l’escola. Posem els nostres esforços en pensar què es pot millorar perquè l’alumne aprofiti tots els seus recursos per aprendre i transmetre els seus coneixements al màxim.

Maria Costa

Psicòloga Especialista en Educació

T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també:

T'ha agradat el nostre article?

Si vols llegir les nostre publicacions, deixa el teu email i et mantindrem informat

Sense comentaris

Deixa el teu comentari