preparacio-part-hipnosi

PREPARACIÓ AL PART AMB HIPNOSI

La meva experiència: preparar-me pel part amb hipnosi

Aquest gener vaig tenir a la meva segona filla. Aquest segon part l’enfrontava tenint l’experiència del primer i tenint més clar què volia i què no volia. Vaig preparar-me llegint, fent ioga a casa, però no vaig poder participar en cap grup de preparació al part. Vaig treballar força fins al final. A més, la meva primera filla era encara molt petita i necessitava molta atenció. Ara us explico com vaig decidir fer la meva preparació al part amb hipnosi.

Tenia clar que no volia repetir la meva primera i traumàtica experiència a una clínica privada de Barcelona. Em vaig sentir enganyada i maltractada pel que se suposava que era el ginecòleg que em coneixia de tota la vida i la llevadora que va assistir al part. Inducció injustificada. Oxitocina. No dilatació, més oxitocina, epidural després d’hores d’aguantar contraccions i cedir als comentaris negatius de la llevadora. Maniobra Kristeller com si fos una cosa rutinària. Dir-me que no sabia empènyer. Dir-me que si volia part natural ja sabia el que era quan en l’expulsiu no estava sota l’efecte de l’epidural, etc… Ja us ho podeu imaginar… Un infern!

Part i seqüeles psicològiques

Com no havia tingut molt de temps entre la feina i la nena sentia que, tot i que havia llegit molt i tenia clar que volia sentir-me respectada i cuidada durant el part, el que m’havia passat a l’anterior part encara em pesava molt. Aquella experiència va tenir conseqüències en mi i en la meva autoestima. Tenia molta por de no aguantar el dolor, de no fer-ho bé (la llevadora anterior em cridava: “no ho estàs fent bé!”), de desesperar-me, que tot i voler un part el menys medicalitzat (si era possible i no hi havia cap impediment mèdic) al final em rendís, de no tenir a una llevadora que m’ajudés…

preparacio-part-hipnosi

Vaig parlar de tot això amb un company de feina (els dos som psicòlegs), l’Albert Roig. Em va comentar de poder treballar la meva por al dolor amb hipnosi. Tot i que sóc psicòloga, he de reconèixer que em feia una mica de respecte. Tenia por a perdre el control mentre estava sota l’efecte de la hipnosi, a que alguna cosa se m’escapés. L’Albert, ja abans de començar a treballar em va tranquil·litzar i em va explicar que no passaria res que jo no volgués.

Vaig entendre que la hipnosi no trenca la teva voluntat i que no començaria a fer la gallina com havia vist a la tele. Finalment, vaig decidir-me i vaig començar a treballar el tema de l’afrontament del dolor i el que m’havia passat a l’anterior part a través de la hipnosi. La veritat és que va ser molt agradable i la por que sentia prèviament a estar sota hipnosi va marxar després de la primera sessió.

Comença el tractament d’hipnosi!

L’Albert ho va fer molt fàcil! Vam començar la primera sessió parlant de les meves pors, però també de coses que em feien sentir bé, que m’agradaven, com la música o ballar. Vaig pensar en un escenari que em portés a un estat de calma, de felicitat i aquest ens va servir per posteriorment poder treballar durant les sessions anant a aquest lloc.

La transformació del dolor

A través de visualitzacions l’Albert em va ensenyar a transformar el dolor en colors, en formes, a modificar-les dintre del teu cap… A més, el que treballàvem a sessió quedava gravat i m’ho podia endur a casa i seguir treballant jo sola.

Tot el que l’Albert em parlava durant la sessió d’hipnosi havia sortit del que parlàvem a la primera part de la sessió. Així que era com un vestit fet a mida. Totalment personalitzat! No era res estàndard que ell s’inventés, sinó que sortia de la nostra conversa i estava ple dels detalls que jo li havia anat explicant. Això feia que fos molt real i molt fàcil d’imaginar durant la hipnosi.

I si em desconcentro?

Una altra por que jo tenia era desconcentrar-me i sortir d’aquell estat de relaxació induït. Ja us puc avançar que va passar uns quants cops. Tot i que va passar jo estava tranquil.la perquè ell m’havia explicat que era completament normal i que simplement podria reprendre el fil.

L’objectiu era que jo no sentís cap pressió i no em veiés obligada a res. Jo decidia en tot moment. També vaig veure que era una qüestió de pràctica. Mentre més t’entrenes en poder relaxar-te, en deixar que el teu cap baixi les revolucions, més fàcil es fa cada cop.

Em va servir la hipnosi pel moment del part?

La resposta és: “Sí”, però us la vull explicar més àmpliament.

Afrontar les meves pors

La hipnosi en primer lloc em va servir per parlar de les meves pors, per afrontar-les, per no quedar-me-les dintre. Això també va provocar que les parlés amb altra gent com les amigues, el meu marit, etc. Va ser com un inici de molts altres canvis. Sentir-me entesa per l’Albert també em va ajudar. No em va qüestionar, no em va jutjar. Aquella era la meva vivència i l’objectiu era que no em pesés de cara al proper part.

preparacio-part-hipnosi

Aquí voldria fer un petit incís, ja que en relació a obrir el calaix de les pors, parlar-les també hi va haver altres factors que em van ajudar i que recomano totalment. Em va ajudar molt parlar amb altres mares. Tant mares del meu voltant (la meva mare, amigues, mares del parc de la meva filla gran), com mares que participen a grups de facebook, en especial al grup Dona llum.

Per altra banda, el fet de treballar amb la hipnosi em va permetre entrenar-me a poder entrar en un estat de relaxació de forma voluntària. Estava molt tensa inicialment perquè m’agrada controlar tots els detalls de tot i sentia que perdria el control, però no va ser així. En això l’Albert em va ajudar molt. Sempre em va tranquil·litzar i va normalitzar les meves reticències. Vam analitzar cada por prèviament i ell m’explicava com l’afrontaríem, així que quan passava jo ja sabia què havia de fer.

Durant el part

En el moment de l’inici del treball de part, haver pogut treballar amb les gravacions a casa va ser un encert, perquè quan van arribar les contraccions jo tenia molt clar que havia de fer. En el meu cas les contraccions durant el període de dilatació van ser molt curtes i en menys de tres hores ja tenia a la nena als meus braços, però tot i això en la primera hora vaig poder treballar amb les transformacions que m’havia ensenyat l’Albert i quan arribava la contracció jo la imaginava com una bombolla que cambiava de color i jo la cambiava de forma fins que desparareixia. Sabeu les làmpares de lava? Doncs així m’ho imaginava.

A més, haver fet aquest treball previ al part va fer que la meva predisposició canviés. Vaig poder viure les darreres setmanes amb l’incertesa normal del final de l’embaràs, però sense aquesta vivència de por i desconfiança en mi mateixa que tenia prèviament. El fet d’haver tractat la meva por al dolor, així com l’experiència traumàtica passada, em va ajudar a descarregar-me i poder afrontar amb una visió diferent el part que estava per arribar.

María Martín

 

Si t’ha interessat aquest article, pot ser que també t’interessi:

 

Sense comentaris

Deixa el teu comentari