13 set. COM AJUDAR AL TEU FILL EN LA TORNADA AL COLE?

La tornada al cole és un repte per alumnes i famílies

Com cada setembre s’inicia una nova etapa per a moltes persones, sobretot per als més petits. Sentim any rere any els mateixos espots publicitaris i les papereries comencen a estar plenes de pares i mares amb llistes de llibres i material per comprar, i és que amb el setembre torna l’escola!

Els inicis de curs tenen un aire com els inicis d’any, són dies que es respiren amb il·lusió, amb motivació i amb propòsits nous per a la nova etapa que comença. Es compra maleta nova, estoig, llibretes, etc. Tot està per estrenar, fa olor de net i sempre hi ha la intenció de conservar-ho així tot l’any, però tots sabem que mai acaben com  han començat. El mateix passa amb els propòsits.

La importància de la famíllia

Sovint no només és l’alumne el que es planteja com anirà l’any sinó també les famílies, els pares i mares que tenen el record de com es va acabar l’any passat i de les coses que volen que es millorin aquest any. Perquè, sí, tot i que la família no va a l’escola, forma part del procés d’escolarització del seu fill/a i n’està implicada en el desenvolupament acadèmic quasi com el propi alumne. Pateix quan hi ha algun examen, quan no s’organitza, quan els deures queden a última hora, etc.

A l’escola s’aprenen molts continguts, que rarament es recorden a la posteritat, però també es demanen que es desenvolupin certs hàbits i actituds que sí que perduren en el temps i ens ajuden en la nostra vida adulta. Parlo de, per exemple, ser responsables, tenir una bona motivació i constància, planificar la feina a fer i saber-ho compaginar amb les aficions, saber buscar solucions quan tenim un problema o dubte, saber argumentar i raonar amb altres persones, o amb els professors, els punts de vista, etc.

Aquests hàbits formen part del desenvolupament del noi i és un procés més d’aprenentatge. En aquest sentit la família sí que pot ajudar a que els aprenguin i els apliquin en la seva vida quotidiana. Si forma part del seu dia a dia, de la rutina de la família, d’una actitud incorporada en els seus hàbits, ho implementarà també en l’aspecte de l’aprenentatge.

No em demanis el cel

Ara bé, hem de ser realistes amb el que li demanem al nostre fill. Els propòsits han de ser factibles, que suposin un petit aprenentatge respecte l’any passat tot i que no siguin la perfecció. I tenir en compte que això forma part d’un aprenentatge, amb el que això suposa: que anirà aprenent a poc a poc, que a vegades s’equivocarà, alguna vegada no ho farà. Però s’ha de ser constant, pacient, i nosaltres com a pares també actuar com a model dels hàbits que volem que aprengui i desenvolupi.

Pares, prediqueu amb l’exemple

Aquest és un aspecte molt important a tenir en compte, serà més difícil que ho aprengui si nosaltres li demanem que ho faci però nosaltres no ho fem. Encara que no es verbalitzi és una contradicció, demanar que es faci una cosa que nosaltres mateixos no ens apliquem. Per altra banda, aprendre-ho des de la imitació i la visualització de com els altres ho porten a la pràctica és més senzill que no fer-ho per si sol. Veure com algú ho porta en pràctica, les eines que utilitza, els beneficis que li aporta. Sempre tenint en compte el que hem dit a l’inici, que si porta molt anys sense fer-ho ara no ho farà de cop. Es tracta d’aprendre, i per això necessitem que tota la família s’impliqui com fa també amb els aspectes de més contingut.

Ser constant, tenir objectius clars del que volem aconseguir, predicar amb l’exemple, i observar les petites evolucions que va desenvolupament l’alumne i la família, ajudaran en el seu procés d’aprenentatge, tant de continguts com dels hàbits que també són requerits.

Maria Costa. Psicòloga especialista en Aprenentatges

Col. núm 17280

T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també: