03 maig El meu fill s’autolesiona

Si has arribat fins aquí és perquè estàs preocupat i sospites o has descobert que el teu fill s’autolesiona. Entenc el teu malestar i abans de tot, vull tranquil·litzar-te, ja que es tracta d’una pràctica més comuna del que creiem entre adolescents i a més, els talls, cremades, que es fan alguns nois i noies no busquen el suïcidi, sinó calmar el malestar emocional. Es considera doncs, que el meu fill té un trastorn mental? En la majoria de casos no, no esdevé cap problema greu de salut mental.

Llavors, per que el meu fill s’autolesiona?

Estudis publicats a Catalunya indiquen que un 11,4% de joves s’han autolesionat almenys una vegada a la seva vida mentre que a Europa la prevalença és del 27,6% (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya). Majoritàriament són noies, que troben, mitjançant l’autolesió, una sortida al seu malestar emocional: frustració, tristesa, buit… Perquè s’entengui millor: no volen fer-se mal, sinó calmar el seu patiment. Us proposo aquest exemple, per entendre-ho millor: sento dolor perquè m’he enfadat amb un amic, em provoco un dolor físic més gran que l’emocional que em serveix de calmant, tot i que no m’agrada fer-ho i sento dolor físic. Es converteix en una manera ràpida i eficaç de distreure’s del seu patiment i això fa que la conducta es reforci i es repeteix més vegades.

L’AUTOLESIÓ ÉS UN ACTE IMPULSIU I S’ACABA CONVERTINT EN UNA VIA FÍSICA I RÀPIDA DE POSAR FI  AMB EL MALESTAR EMOCIONAL.

Malgrat això, tots els joves senten impotència, vergonya i culpa després de les autolesions. La part esperançadora és que és una pràctica que té solució, amb l’acompanyament professional adequat, i que no sol cronificar en el temps.

Existeixen altres causes comunes que poden portar al teu fill a autolesionar-se amb les que treballem a teràpia:

• A vegades són una forma autocàstig quan consideren que han comès un error.

• Per a omplir una sensació de buit i “poder sentir alguna cosa”.

• Perquè no coneixen una altra manera de poder demanar ajuda.

Com s’autolesionen els adolescents?

Els adolescents s’autolesionen, quan estan sols, estan sentint emocions i/o pensaments desagradables i ningú els pot veure- Es duu a terme de diferents maneres, encara que el que més veiem en teràpia són talls, i sobretot en llocs del cos on poden amagar les ferides, entre els més comuns: cuixes, panxa o braç us sota els pits i els peus quan volen ocultar-ho. Destaquem a més que és un acte impulsiu, com pot ser un afartament, i que sol desencadenar-se per algun succés extern: discussió amb algun amic, desengany, una mala nota… Que produeix una emoció intensa que no saben com gestionar. Per això moltes de les estratègies que treballem estan orientades a gestionar les emocions que produeixen aquests esdeveniments.

Senyals d’alarma per pensar que el teu fill s’autolesiona:

• Cicatrius sospitoses.
• Ferides que empitjoren.
• Cada vegada es va tancant més.
• Vestir amb màniga llarga en època calorosa.
• Trobar eines esmolades a la seva habitació: fulles, cúters, tallaungles…
• No fer algunes activitats socials.

Com podem ajudar al teu fill a teràpia amb les autolesions?

El primer que fem a teràpia és tranquil·litzar-lo, perquè normalment arriben espantats i senten remordiments per fer-se autolesions. Després d’això es crea un pla de treball que afavoreixi d’una banda la seva expressió emocional i li ensenyem la pràctica d’estratègies d’afrontament actives i més saludables que facilitin la gestió emocional més òptima. A més es treballa en diferents recursos que l’ajudin a frenar o postergar l’impuls d’autolesionar-se 

Si descobreixes que el teu fill es fa autolesions, intenta mantenir la calma i no el jutgis, no et converteixis en policia, comprèn des d’una comunicació empàtica, com se sent i què està passant . Us aconsellem buscar ajuda psicològica que li pugui ensenyar altres alternatives de gestió emocional més saludables i estratègies per a frenar l’impuls d’autolesió. Al Centre GRAT trobareu psicòlegs especialistes en adolescència i famílies que podran acompanyar-vos i donar-vos assessorament.

Al centre GRAT us podem ajudar consulta els nostres professionals

Carmen Estévez Jiménez

Psicòloga general sanitària

Nº 18180