28 nov. LA SEXUALITZACIÓ DE LA INFÀNCIA: LES NENES MODEL
La fi de la infància: la sexualització
Fa uns anys es va crear moltíssima expectativa quan a la passarel·la catalana 080 anava a desfilar la considerada “la nena més maca del món”. Sabeu què edat tenia? Tan sols, 9 anys.
El mateix està succeint actualment amb MillieBobby Brown, una de les protagonistes de la sèrie de Netflix Stranger Things. Té 13 anys i ha estat convertida en una icona de la moda i de la feminitat. Fins a la revista nord-americana W l’ha classificat dins de la llista dels actors i actrius més sexys.
Això té un nom. Estem sexualitzant la infància, escurçant aquesta etapa i mostrant un model on el ser maca, desitjable o sexy és l’objectiu a aconseguir.
Penso en els nens de 9 anys que tinc al meu al voltant. Les seves responsabilitats són variades: posar i llevar la taula, fer els deures, deixar la roba bruta en el cistell de la roba bruta… Llavors em pregunto, com pot gestionar-se una responsabilitat tan gran com ser la nena més maca del món? O millor dit, com pot suportar-se una càrrega tan pesada com ser perfecta, la més perfecta de l’univers?
Sens dubte, són pesos pels quals els nens no estan preparats emocionalment ja que, a nivell evolutiu, no han pogut adquirir una sèrie d’aprenentatges imprescindibles.
L’essència de la infància
Si l’essència dels nens és ser espontanis i creatius, per què ens obstinem a pujar-los a una passarel·la, dir-los com han de caminar i quins gestos deuen fer amb els músculs de la seva cara? Un dels factors essencials per a un desenvolupament psicològic adaptatiu és respectar aquests cicles vitals. Comportar-nos com a nens quan som nens i comportar-nos com a adults quan ja som adults. No obstant això, sembla que estem obstinats a invertir aquestes etapes.
Els riscos de la fama
Quins riscos té pujar a un nen al pedestal de la fama? I no únicament riscos per a aquest nen/a, sinó per als altres nens/as que ho observen i admiren? La infància i també la pre-adolescència són etapes en les quals s’assumeixen certes fites evolutives que van a marcar la nostra vida adulta. Quan un nen/a pansa a estar al centre dels focus, aquestes fites es poden veure alterades.
La vida social
Per exemple, la convivència amb altres nens en el col·legi durant diverses hores al dia, és un assaig excel·lent de la vida social que tindrem a la vida adulta. Permet als nens desenvolupar les habilitats socials que col·locaran en la seva motxilla per al futur.
Si una nena conviu més amb adults que amb nens, veurà minvades totes aquestes oportunitats de gestió d’habilitats socials amb els seus iguals. És més, li pot resultar complicat connectar amb ells emocionalment, ja que vindrà d’experiències i vivències totalment diferents. Seran nens de 9 anys de mons diferents.
La bellesa com a valor prioritari
Em preocupen també els missatges que estem donant a aquestes nenes, adorades per ser boniques. Si pel nero fet de ser maca col·loquem a algú en un pedestal molt alt, li estem transmetent que per estar a dalt és suficient amb “ser alguna cosa” i no és tan important el “fer”. Per tant, estem oblidant-nos d’alguna cosa tan important com l’educació en l’esforç, factor que sens dubte va a predir la capacitat de autosuperación en el futur.
Vaig més enllà. Si col·loco a algú en un pedestal molt alt, la caiguda serà molt més dolorosa. Heus aquí un aprenentatge que hem de treballar a la infància: la tolerància a la frustració. Les frustracions en l’etapa infantil són oportunitats essencials perquè pares, familiars, educadors i, de vegades, psicòlegs ensenyem a aquestes personitas a gestionar aquest sentiment. La vida porta amb si molts moments de frustració; si no estic preparada per gestionar-los i estic asseguda molt a dalt, qualsevol contrarietat pot arribar a ser com una caiguda sense xarxa.
La valoració interna: l’autoestima
Tampoc podem passar per alt que, un premi precoç a la imatge fomenta que la persona es construeixi i es valori a si mateixa pel que els altres valoren d’ella. Serà més difícil que construeixi criteris de valoració propis, alguna cosa fonamental per al desenvolupament de la nostra autoestima.
Situacions com la precocitat en la fama i l’adoració a certes nenes per tenir una imatge bonica, fa que els transmetem missatges del tipus: “t’adoro perquè ets maca, perquè ets perfecta”. No obstant això, el missatge que hauríem de transmetre als nostres nens perquè estableixin vincles segurs i desenvolupin una bona autoestima seria alguna cosa ben diferents: “tot i que no ets perfecte, tot i que a vegades t’equivoques, tot i que et queden moltes coses per aprendre… malgrat tot això… t’estimo”.
Aquí us deixo un article del diari Público en el qual vaig participar parlant sobre aquest tema:
“Stranger Things torna amb polèmica per la sexualización de la protagonista adolescent”
Amalia Gordóvil Merino
Psicòloga Infanto-Juvenil i Familiar
T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també:
- Xarxes socials, un aparador fals pels adolescents.
- Com influeix com parlem en l’autoestima dels nostres fills?
- Per què alguns adolescents falten el respecte als pares?
- Socors! L’adolescència s’ha colat a casa i no l’havia convidat.
- Per què no aprova el meu fill / a?
- Joquines per desenvolupar capacitats.
- Com millorar l’autoestima del meu fill? 8 consells i 3 tasques per aconseguir-ho.
- El meu fill adolescent no em respecta, té un trastorn de conducta?
- Quina és la millor forma de gestionar les rabietes?
- Activitats creatives en família.
- Xarxes socials: un fals aparador pels adolescents
Vols fer-nos una consulta?
Sense comentaris