Socors! L’adolescència s’ha colat a casa i no l’havia convidat

L’adolescència ha arribat a casa teva i no saps què fer?

“No hi ha manera de fer-li entendre al meu fill que ha de tenir l’habitació endreçada”, “està tot el dia mirant el mòbil, no el deixa ni per a estudia”, “m’ha prohibit que li faci petons davant dels seus amics”, “prefereix estar amb els seus amics; ja no vol estar amb nosaltres”, “es passa el dia tancat a la seva habitació”, “el meu fill no em parla”, “el meu fill em contesta molt malament”. Aquests són uns dels molts comentaris que fan els pares quan ens veiem a la consulta. Davant d’això la noticia és clara i irrefutable: l’adolescència ha aterrat a casa i promet instal·lar-se per una llarga temporada juntament amb la rebel·lia i necessitat d’intimitat com a companys de travessia.

La notícia és inevitable i arribarà tard o d’hora. Depèn de nosaltres com maneguem la situació i com ens hi adaptem, ja que no és el mateix fer de pare d’un nen que d’un adolescent (per molt petits que els veiem, ja no ho són tant…).

Què s’amaga darrera la paraula adolescència?

L’adolescència és una etapa molt important per a la persona atès que comença el procés de construcció de la pròpia identitat i apareixen per primer cop qüestions coma ara: qui sóc?, què és important per a mi? És una etapa on la persona està molt centrada en sí mateixa (l’anomenat egocentrisme de l’adolescència) i té sentit que així sigui: es comença a construir l’adult que serà aquest adolescent i per a això, ha de prendre distància dels pares i figures de referència.

Molts adults diem als nostres adolescents “és la millor època, no et pots queixar de res perquè ho tens tot”. Però: realment voldríem nosaltres tornar enrere? És una etapa difícil en la que els processos hormonals tenen un paper important i poc conegut. A això hem de sumar-hi la curiositat, les ganes de descobrir noves coses i d’experimentar, combinat amb la presa de decisions importants pel seu futur (per exemple: quin Batxillerat escolliré?, quin serà el meu grup d’amics?).

Pels pares tampoc és fàcil: l’adolescència irromp acompanyada de rebel·lia, discussions i en conseqüència, de la necessitat de posar nous límits i conseqüències quan aquests límits no es compleixen.

Alguns consells per ajudar els pares a sobreviure

Per millorar el mal comportament:

• Manteniu una reunió familiar on estipuleu nous drets i deures que té el nou adolescent, a diferència del nen que era abans.

• Informa al teu nou adolescent de les 3-4 coses imprescindibles que han de succeir a casa, és a dir de les normes familiars i determina una conseqüència en cas de no complir-se. Per exemple, normes respecte l’hora d’arribada o mantenir el respecte vers els altres membres de la família.

A l’hora d’aplicar normes i conseqüències els adults de casa heu d’anar a la una. Si hi ha divisió no aconseguireu un bon comportament per part de l’adolescent, sinó que serà al contrari (els problemes augmentaran més enllà del que succeeix a l’inici d’aplicar aquestes normes).

Aplica sempre les conseqüències sense improvisar: per exemple, no retiris conseqüències que prèviament havies establert (et restarà autoritat) ni apliquis nous castics mogut per l’enfado o la decepció. En tot cas, quan esteu més tranquils torneu a revisar les normes i les conseqüències establertes.

Per millorar la comunicació:

Fes de periodista més que de jutge, és a dir, pregunta-li més i jutja-li menys. Augmentaràs la confiança i no cauràs en allò que tots sabem: “quan més li digui que no ho faci, més atractiu li resultarà fer-ho”.

• Escolta’l atentament, quan et parli dels seus problemes, i també quan t’expliqui coses trivials, com ara un capítol d’una sèrie que acaba de veure o quan et parli sobre els eu cantant preferit.

L’objectiu en aquesta etapa (a més de sobreviure emocionalment) és el d’acompanyar al nostre adolescent, fer-li de red per a que quan tingui un problema i tingui la sensació de caure en el buit, de sentir-se perdut, vulgui acudir als seus pares i trobar consol, a més d’aquell amor incondicional que només ells sabran donar-li.

Recordeu! L’adolescència és equiparable a parir un adult: és dolorós, requereix esforç, paciència i es necessita ajuda dels altres. Per això li va tant bé a una mare o un pare desesperat desfogar-se amb els amics o posar sentit de l’humor al que està passant a casa (recordo com una mare es prenia aquesta etapa com “una malaltia que té cura però que és molt llarga”). I sobretot, confieu en les llavors que heu plantat al llarg de la infantesa i que seguíeu regant en l’adolescència, ja que d’aquí un temps (probablement més del que us agradaria), donaran el seu fruit.

I el més important, mai perdeu el sentit de l’humor! Un gran company en aquesta etapa.

 

Amalia Gordóvil
Psicólo Infanto-Juvenil/Terapeuta Familiar
Col. 20177

T'ha agradat el nostre article?

Si vols llegir les nostre publicacions, deixa el teu email i et mantindrem informat

Sense comentaris

Deixa el teu comentari