01 febr. COM ENS CUIDEM ELS PSICÒLEGS PER A PODER CUIDAR-TE?
Sens dubte, poc es parla de com ens cuidem els psicòlegs per a poder cuidar.
Els psicòlegs ajudem a gestionar, donem eines i acompanyem a persones en moments difícils. Ens formem per a això sí, però no per això som supermans o superwomans. Nosaltres també sentim, també ens aclaparem, tenim problemes i dificultats personals. I a més, ens passem la nostra jornada laboral escoltant les dels altres. I ho fem, o almenys parlo per mi, amb molt de gust i sentint-me una autèntica privilegiada. Però, per a poder continuar fent-ho bé, necessito seguir una bona rutina d’autocura.
A continuació, et detallo el que, per a mi, seria una rutina d’autocura ideal per a terapeutes. Jo parlaré de psicòlegs, perquè és el que jo sóc i per tant, el que conec. Però segur que si ets coach o terapeuta d’un altre tipus també et vindrà bé. A més, si no ets professional d’aquest àmbit, et pot servir per tenir més informació sobre nosaltres. Espero que compartir les claus de la nostra autocura, serveixi també perquè coixes idees per al teu propi, sigui quina sigui la teva professió.
L’autocura dels psicòlegs
Cuidar l’exercici de la nostra professió
Comencem pel bàsic… Els psicòlegs estem en formació contínua. I això és important, perquè necessitem sentir que comptem amb el coneixement necessari per a atendre correctament les persones. Això fa que ens puguem sentir més còmodes/us i segures/us davant el nostre treball i gestionar-lo tot millor. Per tant, per a mi, la formació també és autocura.
D’altra banda, també existeix la supervisió. Supervisió significa poder comptar amb un psicòleg de gran experiència amb qui comentar els casos que comporten majors dificultats per a tu. Per descomptat, de manera confidencial i amb la finalitat de millorar l’atenció que li ofereixes als teus pacients/clients. Però a més, hi ha casos i persones que et connecten amb les teves pròpies vivències i això, cal gestionar-ho. Perquè siguin casos aparentment més fàcils o difícils, en consulta es generen emocions i és important que el psicòleg compti amb un espai per a treballar-les i treballar-se. Per descomptat, també està la possibilitat més que recomanada de fer teràpia personal; potser no sempre, però sí de manera periòdica.
Quins són els meus límits?
Un altre punt clau per a la nostra autocura és reconèixer els nostres propis límits. És important tenir clar quants pacients al dia som capaços d’atendre de manera correcta i responsable. I tancar agenda quan sentim que no tenim energia o temps per a acompanyar a més persones. I relacionat amb això, no acceptar tots els casos que ens arriben sense més; a vegades és necessari derivar a altres professionals. No podem arribar a tot ni ser experts en tot.
Espai de teràpia
Quant a l’espai terapèutic, posa una decoració i elements que et facin sentir còmoda/o, que sigui un espai agradable. Pots procurar-te amb aromes, encens, plantes, coixins bonics… també per descomptat ventilar-ho sovint i que estigui protegit de sorolls.
Abans d’iniciar les sessions del dia, jo recomano tenir un espai per a connectar amb tu i amb el espai. Potser fer una estona de meditació abans de preparar les sessions, posar alguna cosa de música ambient, fer estiraments, etc.
El teu món intern
Durant cada sessió, és molt important reconèixer les emocions que es generen en tu. Ets una persona i consegüentment no pots pretendre que res del que succeeix en l’espai terapèutic t’afecti. Fins i tot, depenent de la teva orientació terapèutica, pots expressar les teves emocions, sempre d’una forma calmada i buscant les paraules adequades. I com ja comentava abans, prendre consciència de quines emocions o sensacions són pròpies i quins corresponen al pacient. Assegura’t de mantenir-te hidratada/o i d’anar canviant de postura sovint.
Entre sessions a poder ser, deixa’t uns minuts per a sortir de l’espai, mou el cos, buida la ment… sobretot després de sessions molt carregades a nivell emocional. En aquests casos, pot ser bo que et dediquis uns minuts a tu, a deixar anar i processar. Potser a través del cos i/o l’escriptura per exemple.
En acabar el dia, un petit ritual de tancament com posar una determinada cançó mentre reculls, fer unes inspiracions profundes… tot allò que t’ajudi a donar la jornada per finalitzada. Al meu per exemple, m’encanta fer una passejada en sortir en comptes d’agafar el transport públic.
Cura bàsica
No he nomenat activitats bàsiques d’autocura com tenir un bon hàbit de somni i alimentació, fer exercici físic o tenir espais propis de descans. Per descomptat, són essencials, igual que mantenir activitats d’oci i de socialització que ens ajudin a desconnectar del nostre treball. Per molt que el nostre treball ens apassioni, mai serà sa que ocupi gran part del nostre temps fora de la jornada laboral.
Hem de cuidar-nos com a terapeutes, però també com a persones.
Vols fer-nos una consulta?
Els nostres professionals estan al teu servei per a ajudar-te, també visitem online! Contacta amb nosaltres!
Si t’ha interessat aquest article, pot ser que també t’interessi:
- El dol per ruptura sentimental.
- Afrontar el dol en una mort per coronavirus.
- Perdonaries una infidelitat?
- Deixa de mirar el mòbil, em tens davant!
- Estàs en una relació de dependència emocional?
- 8 preguntes per a reflexionar i deixar de comparar-te amb els altres.
- L’ocellet al que li van fallar les ales. (Una història d’agorafòbia).
- Com separar-se (bé) amb fills?
- Vull estar prima, així seré feliç.
- Per què amb l’arribada del primer fill arriba una crisi de parella?
- Cuida la teva relació de parella.
- Aprèn a discutir en parella sense perdre el control.
- Com recuperar la passió en la teva relació de parella? 8 consells per a parelles (amb i sense fills).
Sense comentaris