famílies-enllaçades

SURTO AMB ALGÚ QUE TAMBÉ TÉ FILLS

Famílies enllaçades

Se li ha denominat famílies enllaçades, assemblades o reconstituïdes a les famílies que es construeixen a partir d’una parella amb fills d’anteriors relacions. Moltes són les parelles en l’actualitat que s’ajunten aportant fills per una o per ambdues parts d’anteriors relacions, ja que la separació i el divorci s’han normalitzat donant possibilitat a aquesta nova realitat

El concepte de reconstituir, encara que a nivell acadèmic ha estat el més utilitzat, ens sembla que no reflecteix bé la realitat. Aquestes famílies no reconstitueixen alguna cosa que s’hagués desfet, sinó que enllacen dues realitats familiars que abans succeïen per separat. És a dir, s’enllacen i creen alguna cosa nou.

De parella al rol de pare/mare

Si ens enamorem d’algú que ja té fills i la relació evoluciona cap a la convivència, és probable que haguem d’exercir algun tipus de rol en la criança d’uns nens que no són els nostres. És un model de família que no és gens nou, les madrastres i els padrastres existeixen fa segles. En generacions anteriors es formaven normalment per haver enviduat, però en l’actualitat veiem amb més freqüència la separació darrere d’aquestes famílies.familias-enlazadas3
Quan arriben famílies enllaçades a la consulta dels terapeutes de parella o de família, el seu motiu de consulta sol ser que les dificultats amb els fills d’un o un altre han començat a afectar a la relació de parella i minat la confiança entre ells.

Una mala gestió dels conflictes amb fills portarà amb molta probabilitat a una crisi amb la parella. És comú que cadascun, davant el dubte, acabi protegint als seus propis fills. “El primer són els meus fills”, que se sol dir…

Diferents necessitats i temps dels pares i els fills

Quan dues persones inicien una relació i estan en la fase de enamorament senten molta necessitat de compartir temps junts. En aquestes situacions la parella pot tenir pressa a començar a conviure junts i intentar accelerar el procés. A més, com el treball i els fills impliquen la major part del temps, la convivència apareix com l’única opció per poder veure’s més.

familias-enlazadas2D’altra banda estan els fills. Ells s’han hagut d’adaptar a una nova situació després de la separació dels pares. Això fa que els fills necessitin un temps superior per començar a poder assimilar a una nova figura. Poden viure a la nova parella com algú que els lleva temps a compartir el seu pare o la seva mare. Hem de tenir en compte que quan una parella se separa ja porta un temps fent-se a la idea d’aquest desenllaç. En canvi, els fills, sobretot si són petits, han de fer-se a la idea a partir del moment que se’ls comunica aquesta situació. Els temps dels adults i dels nens són diferents.

Aquest procés d’enllaçar-se ha de fer-se molt delicadament i respectuosament cap als sentiments dels fills. En cas contrari, és fàcil que es comencin a crear tensions i que això acabi repercutint en una relació de parella encara per consolidar. La imatge de tenir una família unida és molt bonica en la imaginació, però molt més complex de portar a la pràctica.

Coses a tenir en compte

Afecte i respecte sobretot

El sentit comú ens diu que un ha de ser especialment curós amb els fills de la parella. Aquesta nova relació ha d’establir-se amb molt afecte i molt respecte cap al nen. Un error molt freqüent és començar a posar normes sobre un nen que no és nostre i que no sabem com va a acceptar la nostra autoritat.

L’autoritat no la guanyem pel fet de ser adults, sinó que es guanya en la relació amb el nen. I estem parlant d’una autoritat amorosa, que posa límits per protegir. Hem de diferenciar autoritat de l’autoritarisme que s’imposa per reafirmar qui mana.familias-enlazadas4

Quin paper em dónes i quin paper vull?

Encara més important és el paper que ens atorgarà la mare o pare biològics amb els seus fills. Una bona regla és que davant el dubte millor fer un pas enrere. Deixar que siguin els pares biològics els que portin la veu cantant i resolguin les situacions amb els seus propis fills.

Es poden buscar fórmules del tipus: el pare o la mare són la figura principal. Al costat de la seva ex-parella prenen les decisions importants. La nova parella pren la iniciativa quan es troba sol/a amb els nens i no pot posposar la decisió per actuar.

És important que el pare/mare biològic no delegui en la nova parella les seves responsabilitats de criança. Això pot ser viscut pels fills com un abandó i repercutir negativament a tota la família.

L’edat dels nen

L’edat dels nens també és un factor a tenir en compte:

Les famílies enllaçades amb nens petits aconsegueixen crear més fàcilment un clima familiar unit. Els nens més petits permeten fomentar espais i activitats més fàcilment. Les famílies enllaçades amb fills preadolescentes o adolescents han de ser més sensibles a les particularitats d’aquesta etapa.

Però no tot en aquestes famílies són dificultats!

Aquestes configuracions familiars també poden aportar experiències molt riques i noves als integrants de la nova família. Per exemple, aquells nens que són fills únics poden tenir l’experiència de viure amb els seus nous germans.

Això també pot succeir amb adults. Alguns que no s’havien plantejat tenir fills podran gaudir ara de la el món de la criança. Uns altres que només havien tingut un fill i volien donar-li un germanet/a podran fer el seu desig realitat.

 

Pablo Quiroga. Col. 14679

María Martín. Col. 15745

Psicòlegs especialistes en teràpia familiar i de parella

Vols fer-nos una consulta?

Els nostres professionals estan al teu servei per a ajudar-te, també visitem online!

Contacta amb nosaltres!

Si t’ha interessat aquest article, pot ser que també t’interessi:

T’ajudem en la nostra Unitat de Teràpia de Pareja

Sense comentaris

Deixa el teu comentari