gelos-desconfiança-infidelitat-xarxes-socials

Viure avui en parella: Whatsapp, Facebook i altres embolics…

Les xarxes socials poden arribar a ser un maldecap per a les parelles actuals si no aprenen a gestionar-les perquè no afectin negativament a la seva relació.

Parella i xarxes socials

Una parella jove arriben a teràpia de parella. Ella comença: “m’ha estat infidel, li he enxampat uns whatsapps de coqueteig amb una companya de treball! Ara estic constantment mirant-li el telèfon, no puc evitar-ho. No puc tornar a confiar en ell”. Ell per la seva banda explica que no ha estat per tant, un coqueteig innocent per seguir sentint-se atractiu… Des d’aquell moment li ha de dir constantment on està. “M’atabala, no para de enviar-me whatsapps a veure que estic fent i si no li contesto al moment em munta un pollastre…”. Després expliquen que com a parella tenen moltes baralles des de fa un temps. Ell per no discutir prefereix callar, això a ella encara li irrita més.

Un matrimoni acudeix a una sessió de teràpia de parella. El marit molt enfadat explica: “es va fer amiga d’un exnovio seu a  Facebook i ell li va començar a enviar fotos insinuants. Jo em vaig enfadar molt i li vaig demanar que l’esborrés, però ella es va negar”. A això ella contesta que no entén perquè ell ha d’estar tafanejant el seu mur, és una cosa privada. Ara ha esborrat a l’exnovio com a amic del seu Facebook.  “Ell s’ha cabrejat encara més perquè creu que és admetre que existia alguna cosa”.

Desconfiança, gelos i xarxes socials

Els problemes de desconfiança, la gelosia, les infidelitats, l’obsessió pel control són una cosa tan vella com les relacions. Però, amb l’ús de les xarxes socials, adopten noves formes. Les parelles d’avui dia han d’aprendre a gestionar l’ús d’aquests nous mitjans, establir noves regles. Permeto que la meva companya vegi el meu Whatsapp o el meu Facebook? Tinc dret a indagar al seu? Exposem la nostra relació a la xarxa o la mantenim com a privada?

Vivim una època on les necessitats individuals predominen i el nivell de compromís que posem dins de les relacions és menor que en generacions anteriors. Les parelles solen tolerar menys els conflictes que les generacions anteriors. Davant de les dificultats es pregunten si no serà millor partir peres i anar cadascun pel seu costat amb més facilitat.

Quan en una relació explota un conflicte important, sovint poden aparèixer sentiments de ràbia, dolor, rencúnia i incomprensió mútua. Si aquesta situació no es resol i es manté en el temps, es produeix un refredament i distanciament emocional. En un escenari així, les xarxes socials donen moltes opcions. Per exemple, per buscar consol en alguna nova relació ‘virtual’ que ens torni a fer sentir que seguim sent desitjables.

Fer de detectiu: el control

D’altra banda, quan la desconfiança s’instaura en la relació, les xarxes faciliten la temptació de ‘perseguir’ a l’altre a través de la xarxa. Podem buscar indicis que ens confirmin que les sospites que ens turmenten són reals. Podem veure a qui ha posat “likes” nostra parella, a quines hores segueix connectat al whatsapp, si ha llegit o no els meus missatges, quins amics nous té en Facebook, etc. Hi ha persones que gasten molta energia i temps en aquestes cerques detectivesques, en comptes d’afrontar el problema directament.

Tornem als exemples inicials de les dues parelles. Ens podem plantejar les següents  preguntes: el problema són les xarxes socials en si? És possible que hi hagi algun conflicte latent que no s’hagi resolt? Són aquests contactes amb tercers una forma de buscar a algú amb qui sentir-se important perquè ja no se senten així amb la seva parella? Són un intent d’omplir el desig egocèntric de sentir-se desitjats de nou?

Què pot haver-hi darrera del coqueteig virtual?

Normalment a teràpia de parella quan aprofundim una mica ens adonem que existeixen conflictes no resolts, que surten a la llum a través d’aquests incidents. És a dir, aquests contactes virtuals amb tercers són la punta de l’iceberg d’un conflicte inicial el qual no s’ha resolt.

En altres casos ens trobem amb un tipus de personalitat que, fins i tot estant en parella, necessiten constantment sentir-se atractives i desitjades. Sedueixen als altres perquè els retornin una imatge on encara són desitjables. Per a aquestes persones, les xarxes socials plantegen una facilitat per trobar molts altres  disposats a entrar en una relació de coqueteig mutu.  En el fons és una manera més de no afrontar els problemes “reals” que tenen a casa. Mentre fantasejen amb una nova persona que idealitzen, no afronten les dificultats de tenir una relació a llarg termini fonamentada en el compromés mutu.

Cada època té els seus reptes

Com a resum podríem dir que els temps marquen les relacions humanes. Cada època suposa un repte i noves dificultats per a les relacions de parella.  La nostra època suposa el pas d’un model anterior centrat en el predomini de la família a un altre nou més individualista, on els projectes personals són el prioritari. A això se li sumen les xarxes socials, les quals poden servir per alimentar els desitjos individuals per sobre dels comuns si se’ls dóna aquest ús.

En aquest context cada parella té el repte d’aconseguir conjugar els desitjos i projectes personals propis amb els de parella, no desplaçant els conflictes a altres terrenys. Es tracta de ser sincers no solament amb la parella, sinó amb nosaltres mateixos.

María Martín i Pablo Quiroga 

Psicòlegs/Especialistes en teràpia de parella

 

T'ha agradat el nostre article?

Si vols llegir les nostre publicacions, deixa el teu email i et mantindrem informat

Sense comentaris

Deixa el teu comentari