18 des. 10 CONTES RECOMENATS PER UNA MARE PSICÒLOGA

Ser mami m’ha ensenyat moltes coses i m’ha fet descobrir coses que no esperava. Una d’aquestes coses han estat els contes. Tal com la meva filla gran ha anat creixent he pogut compartir amb ella històries més elaborades. Aquí he descobert que els contes no són només per a nens/as.

M’he sorprès la meva mateixa reflexionant a partir d’un conte sobre coses com la solitud, l’acceptació del que no podem fer, la necessitat de fer les coses des que tinguin un sentit i no simplement per fer i mil coses més, etc.

Aquesta és la màgia dels contes: moltes històries dins d’un conte. Què vull dir? Doncs que a cadascú de nosaltres el mateix conte ens porta a diferents llocs. A la meva filla el conte sovint li porta a un lloc diferent al meu i part de la gràcia és que després podem parlar d’això. Li pregunto que s’estava imaginant, què veia en la cara del personatge, por què creu que ha passat alguna cosa,… Així que un conte no s’acaba quan el tanquem!

És per això, que després d’aquest descobriment intento recordar aquells contes que han estat més significatius. Com normalment els triem a la biblioteca els faig una foto per a recordar aquells que ens han agradat més. Aquí us deixo el nostre top 10 d’enguany. Espero que us agradin i que us serveixin per a reflexionar amb els vostres nens.

Aquí va la nostra llista de recomanacions…

10 contes que ens han encantat!

La Balena. Beiji Davie. Andana Editorial.

Un conte que ens fa experimentar els sentiments d’un nen, Noè, fill d’un pescador que treballa molt. Noè se sent sol i descobrirà una amiga sorpresa a la platja.

Aquest conte m’ha permès parlar amb la meva filla del que implica sentir-nos soles. La solitud. D’entendre que necessitem als altres, però no podem passar per sobre d’ells, de les seves necessitats per a satisfer les nostres. Com a pares i mares aquest conte ens ajuda a reflexionar sobre posar-nos en el lloc dels altres. Com a vegades hem de deixar anar, encara que això ens faci mal.

Doctor de Soto. William Steig. Blackie Books.

Un d’aquests tresors que trobes per casualitat a la biblioteca i dels quals intentes convèncer als teus fills/as per a llegir-ho cada nit. M’encanta! És una rondalla divertidíssima que ens parla de com estimular l’enginy per a solucionar problemes. És un conte que jo recomanaria a partir dels 4 anys, ja que té una longitud que els nens/as més petits/as no crec que puguin seguir.

A dalt i a baix. Oliver Jeffers. Pekelele.

Aquest conte ens parla de l’amistat entre un nen i un pingüí. Un pingüí que vol volar i no sap com aconseguir-lo. És un conte que ens fa reflexionar sobre el significat de l’amistat, de fer costat als que ens envolten. També ens permet introduir el tema de l’acceptació amb els nens/as. Podem somiar, però sabent els qui som i què podem realment aconseguir. No podem aconseguir tot allò que volem, encara que ho desitgem molt.

El castor estressat. Nicholas Oldland. SímbolEditors.

Un castor que no para de fer coses, però les fa sense parar-los esment. Què creieu que acaba succeint? Un accident! Un accident que després de tanta acció el porta a estar parat en el llit. Què passa quan ens parem? Que podem reflexionar…

Aquest conte té diferents plans. Un més superficial on podem veure els efectes de fer coses sense atenció, corrent, estressats. I un altre més profund que ha de veure amb el fer sense que estigui connectat amb un sentit per a nosaltres i amb una empatia cap als quals ens envolten. Una bona oportunitat per a començar a parlar amb els nens de l’intern (el que volem, la qual cosa ens agrada, no que necessitem) i l’extern (els altres, ser conscients de les seves necessitats diferents de les nostres).

Com a adulta m’ha fet reflexionar sobre el fet de no poder parar de fer coses i com des de l’estrès a avesis perdo el sentit del que estic fent.

Cinc minuts més. Marta Altés. Blackie Books.

El món infantil i el dels adults són com dues realitats en paral·lel. El seu punt de vista i el nostre són diferents. Nosaltres, els papis i mamis, (en la major part del temps) estem en el que s’ha de fer, en la quotidianitat, en els horaris,… En canvi nostres i les nostres nenes estan en el joc el 100% del temps. Per a ells i elles tot és joc. Juguen en menjar, en el wc, en anar a dormir,…. Aquest conte mostra aquesta diferència de punts de vista a la perfecció. És com si fos un conte doble mentre anem avançant en la història: un per als i les nenes i un altre per a pares i mares.

Aquest conte m’ha ajudat a ficar-me dins dels seus caparrons, a empatitzar, a sortir del meu esquema de “hem de fer això ja!”.

La muntanya més alta del món. Rocío Bonilla. Anima Llibres.

Aquest conte m’ha fascinat tant per la seva història com per la preciositat dels dibuixos. Cada il·lustració és una petita obra d’art i em fan venir ganes de tallar el conte i emmarcar cada pàgina.

Ha estat un d’aquests contes en els quals amb la meva filla no sols parlem de la història, si no també dels dibuixos. D’altra banda, la història és igual de preciosa que les il·lustracions i ens ensenya que tots/as tenim un súper poder que ens permet traslladar-nos a altres mons: la nostra imaginació.

Les princeses també es tiren pets. Ilan Brenman i Ionit Zilberman. Algar.

El títol ho diu tot! Una història divertida que permet sortir dels estereotips de gènere associats a les nenes: netes, quietes i sense ventositats. És un conte amb el qual riem cada vegada i que em serveix per a tractar altres temes amb filla associats a aquests estereotips de gènere.

Tots fem caca. Taro Gomi. Blackie Books.

Un clàssic japonès que vaig començar a llegir amb la meva filla de molt petitona. Les il·lustracions són molt senzilles i pots començar a llegir-ho des que són molt nenes. Nosaltres comencem quan tenia 2 anys. D’una forma divertida ens explica per què fem caca i com la fan els diferents éssers del planeta. La il·lustració final de tots els culs dels animals és la nostra favorita. ens tronchamos de riure amb ella!

On està la lluna? Jordi Amenós i Albert Arrayás. Petit Fragmenta.

Va ser un conte que ens va arribar com a regal i que hem llegit moltíssim. Introdueix un tema interessant: els diferents punts de vista sobre un mateix assumpte. Cada personatge dóna una explicació diferent per què la lluna apareix i desapareix.

La caca màgica. Sergio Mora. La crisálida.

Un llibre il·lustrat sense text que ens permet jugar amb els nens a descriure què li succeeix a aquest nen disfressat de conill que dorm sota un arbre. És un llibre molt divertit i que a més permet jugar a endevinar què creuen que ha passat. Va ser un regal d’aniversari que ens ha encantat.

Així que ja veieu, sembla que els contes no són només per a nens i nenes, si no que els adults també podem gaudir, aprendre, jugar i deixar córrer la nostra imaginació. Abans d’acabar us volia demanar que si teniu contes que us emocionin, us facin reflexionar, us commoguin,… si us plau fer-me arribar les vostres recomanacions!

María Martín Santacreu

Psicóloga / Psicoterapeuta de familia y pareja

Col. 15745

T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també:

Vols fer-nos una consulta?

Contacta amb nosaltres!