comunicació-pares-autoestima-fills

COM INFLUEIX COM PARLEM A L’AUTOESTIMA DELS NOSTRES FILLS?

Com es forma l’autoestima?

L’autoestima és la valoració que fem del concepte que tenim de nosaltres mateixos. És la valoració de com ens percebem i com ens sentim amb nosaltres mateixos. Però, com formem aquest autoconcepte?

comunicación-padres-hijos-autoestimaDes de petitons rebem missatges sobre nosaltres del nostre entorn: pares, professors, amics o companys, veïns, etc. De vegades aquests missatges són explícits “ets ximple”, “el meu fill és molt intel·ligent”, “Fulanito treu millors notes que tu”, “ets el més llest de la classe”, etc.

Altres vegades aquests missatges són implícits: a través de comportaments que tenen els altres cap a nosaltres o a través del llenguatge no verbal. Per exemple, si un pare/mare només està pendent d’un dels seus fills en fer els deures, aquest percebrà que li veuen més incapaç perquè els pares li presten més ajuda que a l’altre.

D’aquesta manera ens anem fent una idea de “com som” i construïm la nostra autoestima. No obstant això, això no significa que siguem així… sinó que els altres ens han destacat certes coses, ometent molts altres aspectes que tenim.

L’entorn modula la nostra autoestima

Per entendre millor com els missatges que rebem del nostre entorn (sobretot els pares) poden influir en la nostra autoestima, posem un exemple pràctic.

Tenim a tres nens que són educats de manera diferent:

Pau: els pares d’en Pau volen que el seu fill espavili i aprengui a fer les coses bé, que millori i sigui un adult de profit. Així que li destaquen sovint les coses que fa malament perquè s’adoni i les millori. Li comparen amb altres nens que treuen millors notes que ell o són més obedients. De vegades, li diuen que sembla ximple i maldestre per motivar-li a millorar.
David: els pares d’en David pensen que el seu fill és el millor del món i l’hi recorden constantment. Volen demostrar-li quant l’admiren perquè se senti estimat. Quan fa les coses bé ho celebren i quan es comporta malament o s’equivoca en alguna cosa no l’hi diuen perquè no volen que se senti malament. No volen veure-ho sofrir.
Joan: els pares d’en Joan li somriuen i el feliciten quan fa bé les coses, però quan s’equivoca li rectifiquen i li ensenyen com es fa perquè millori i aprengui.

Conseqüències dels estils d’educació en l’autoestima dels nens

Quin autoconcepte tindrà cadascun dels nens a l’edat adulta? Segons l’estil d’educació que adoptem, tindrà diferents conseqüències:

Pau: probablement serà un adolescent o un adult amb una baixa autoestima. No confiarà que faci ben les coses, es compararà amb els altres. Tal com li van ensenyar a casa, veurà en ell tot el que fa malament i els defectes que té; no obstant això les seves qualitats no les veurà.
David: probablement tindrà una autoestima massa alta (falsa autoestima). Podent arribar a ser un adult narcisista que es creu que és millor que els altres. Tindrà una baixa tolerància a la frustració i li costarà reconèixer els seus errors. Això farà que sigui incapaç de demanar perdó, afectant així a les seves relacions personals.
Joan: tal com li van ensenyar, veurà les qualitats que té i intentarà millorar allò que no se li dóna bé. Probablement tindrà una bona autoestima en general.

La profecia autocumplida

Però això de l’autoestima no és tan senzill, encara hi ha més. Parlem de la profecia autocumplida o de complir amb el paper que ens han adjudicat:

En Pau, percebent-se a si mateix com a maldestre (com li diuen els seus pares), a classe d’educació física intentarà escaquejar-se i no fer els exercicis. Si els fa, no s’esforçarà molt, perquè total, “si sóc maldestre no hi ha molt a fer”. Com a reasultat, en Pau no treballarà la seva motricitat i, per tant, no millorarà les habilitats motrius que li permetin desenvolupar millor les activitats físiques. Al final serà patós per a l’esport i els altres també li veuran així i li retornaran aquesta imatge d’ell mateix, amb la qual cosa… és una roda que es retroalimenta.
En David, com és un xaval que no falla mai i ho fa tot bé, per complir la seva profecia pot escollir entre dues opcions: fer esport com si fos el millor i oferir un bon resultat o “passar” de la classe d’educació física perquè “fan ximpleries”, “no li agrada” o “el professor és un inútil” (d’aquesta forma és impossible fer-ho malament, perquè no ho fa).
– En canvi en Joan, a qui l’esport se li dona igual de bé (o malament) que a en Pau, com es percep a si mateix com una persona capaç d’aprendre i millorar si s’esforça (com li diuen els seus pares), en educació física fa tots els exercicis. Intenta fixar-se en com fer-los millor i s’esforça per aprendre. El percebre’s capaç de millorar i aconseguir objectius també ajuda a estar més content amb un mateix.

Claus per potenciar l’autoestima dels teus fills

Com he dit anteriorment, això de l’autoestima és bastant més complex. Implica moltes més coses, així que pares, si voleu ajudar als vostres fills a tenir una millor autoestima, aquestes són algunes claus:

  • comunicación-padres-hijos-autoestima2Reconeixeu-los les seves qualitats.
  • Ajudeu-los a millorar allò que no se’ls dóna tan bé.
  • Percebeu-los capaços de millorar i superar-se, així els ensenyareu a percebre’s a ells mateixos com a persones capaces de millorar i superar-se.
  • No els assenyaleu els seus defectes com alguna cosa propi del seu ser: “ets maldestre”, perquè no és maldestre, sinó que li costen més les habilitats motrius; no és agressiu, sinó que a vegades actua agressivament; no és ximple, sinó que està aprenent a viure, seria que ho sabés tot.
  • Quan s’equivoquin en alguna cosa, està ben que sàpiguen en què s’han equivocat. Però encara està millor si saben què han de fer en comptes d’això. Així que Expliqueu-los com es fa!!!
  • Accepteu-los amb les seves qualitats i els seus defectes. Si no els accepteu ells tampoc s’acceptaran. És impossible ser perfecte i han d’aprendre que això és impossible, en cas contrari seran infeliços buscant la perfecció.
  • No pretengueu que siguin com vosaltres voleu. Necessiten ser ells mateixos, trobar la seva pròpia identitat. Ells no han vingut a aquest món per complir les vostres expectatives, sinó per fer la seva vida.
  • Expresseu-los el vostre afecte, ja sigui verbalment o a través del llenguatge no verbal (mirades, carícies, abraçades, etc.). Si perceben el vostre amor ells també aprendran a voler-se i a voler als altres.
  • Delegueu-los tasques de responsabilitat des de petitons que siguin adequades a la seva edat. D’aquesta manera sentiran que la seva aportació importa i que ells són importants. A més aprendran a ser responsables i autònoms.
  • Afavoriu la sociabilització dels vostres fills amb companys de classe, amb altres nens al parc, amb activitats extraescolars, etc. D’aquesta manera aprendrà habilitats socials que són molt importants per a les relacions socials i per a l’autoestima.
  • Confieu en els vostres fills, això farà que ells aprenguin a confiar en ells mateixos.

Núria Tarifa Garcia

Psicòloga especialista en Autoestima

Col·legiada 18273

T’ha interessat el nostre article? Potser t’interessa també:

T'ha agradat el nostre article?

Si vols llegir les nostre publicacions, deixa el teu email i et mantindrem informat

Sense comentaris

Deixa el teu comentari