Puc superar l’ansietat?

És possible superar l’ansietat?

Fa un temps vaig llegir un article d’Elvira Lindo al País titulat  “Cuando te come la ansiedad”  que recomano totalment. El primer que vaig pensar en llegir l’article va ser: “què valent, s’atreveix a desvetllar que sofreix, que té ansietat, que sent por, que té fòbies,…”. I la veritat és que és una mostra d’honestedat per la seva banda. És un gran gest per fer visible l’invisible.

Ens parla de la seva ansietat, el seu patiment, ja que sovint fem tot el possible per mantenir la nostra façana i no mostrar-nos vulnerables.  En general,  tots/es ens esforcem molt a semblar persones equilibrades, que tenim tot baix control, quan realment no és així.

D’on ve l’ansietat?

como-superar-ansiedad

Abans de parlar sobre com podem superar l’ansietat anem a preguntar-nos d’on surt aquest patiment.

A l’article de l’Elvira Lindo que us esmentava, hi ha va haver quelcom que em va cridar l’atenció. És comú a l’inici de la teràpia, quan encara no hem pogut relacionar l’origen de l’ansietat, pensar que l’ansietat és alguna cosa que ve de fora i se’t fica dins sense que nosaltres siguem agents d’aquest fet.

Sembla ser “alguna cosa que ens passa” en el que nosaltres no intervenim. Si això fos així, poc tindríem els terapeutes a fer i els pacients a canviar. Com a molt els psicòlegs/gues podríem ajudar als nostres pacients a suportar la creu d’aquesta bestiola que els ha infectat.

De fet, segons el meu semblar, un dels primers passos en tota teràpia és passar de el “em passa” a “jo faig”, “jo funciono d’aquesta forma”.  Assumir que som agents actius en el que ens passa. Passar del pronom EM al pronom JO. Això ens permet posar-nos en una posició on tenim marge de canvi.  Però aquest tema donaria per a un article sencer, així que millor centrar-me en el tema de l’ansietat en si.

Per què sentim ansietat?

L’ansietat apareix en el moment en què  tenim un conflicte intern entre diferents parts de nosaltres i té la funció de permetre’ns afrontar aquest conflicte i arribar a una resolució.

Posem que entrem en una tenda i veiem alguna cosa que ens agrada molt. Mirem l’etiqueta i el preu és impossible de pagar per a la nostra butxaca. Imaginem que de sobte apareix en el nostre cap la idea: “m’ho puc portar, ningú està mirant”. Aquí s’inicia un conflicte entre el nostre desig (vull aquest objecte) i la norma (no has de robar). Comencem a agitar-nos, notem que se’ns accelera el pols, s’altera la nostra respiració. I aquí ens veiem obligats a decidir què volem fer:

  • sortir per la porta de la tenda amb el objecto amagat dins de la bossa infringint la norma,
  • deixar l’objecte en el seu lloc, acceptar que no podem pagar-ho i que no està ben portar-nos alguna cosa pel que no hem pagat,
  • deixar-nos portar pel desig sense infringir la norma i usar la targeta de crèdit de forma impulsiva,
  • decidir pagar-ho a terminis,
  • esperar-nos a cobrar la paga doble per comprar-ho, etc.

Aquest és un exemple molt simple, però permet veure com l’ansietat ens mobilitza a decidir-nos i resoldre el conflicte d’alguna forma, permet que es doni un diàleg entre el desig i la norma, en aquest cas.

L’ansietat: un conflicte no resolt

como-superar-ansiedad

Però clar, no tots els conflictes interns són tan simples com aquest. Quan algú arriba a la consulta amb un quadre d’ansietat generalitzada li donem eines perquè pugui controlar els símptomes físics de l’ansietat i sentir que té més control.

Després ja podem passar a explorar la història prèvia, ja que podem intuir que hi ha hagut algun punt de conflicte el qual naturalment la persona no ha pogut resoldre.

És a dir, l‘ansietat apareix de forma continuada si no aconseguim posar-li un punt final al conflicte. Allí serà on apareixeran diferents símptomes en funció de cada persona, de la seva història, de la seva concepció de la realitat, dels significats que dóna a cada esdeveniment.

Elvira Lindo descriu uns quants possibles símptomes en el seu article: intranquil·litat constant, insomni, obsessions, pors, pensaments intrusivos, marejos, migranyes, por a parlar en públic, etc.  L’ansietat és la punta de l’iceberg, la part visible, però sota es troba el conflicte que ho ha originat.

Resoldre el conflicte

como-superar-ansiedad

como-superar-ansiedad

El problema és cadascun de nosaltres ens perdem en el nostre propi bosc. Un ja no sap on està, ni com sortir d’allí, ens desorientem i ja no sabem quin camí escollir.

Això no significa que els estats d’ansietat no es puguin superar, sinó que sovint és necessària ajuda externa, ja que és impossible orientar-nos sinó tenim un punt de referència. Hem d’aconseguir donar-li un significat al què ens passa, posar-li llum i començar a entendre per què hem arribat a funcionar d’una determinada forma.

Això implica treball personal i no curacions miraculoses, les quals no existeixen en la psicoteràpia. És important sortir d’explicacions tipus “haig d’aprendre a viure amb l’ansietat”, “això ja ha passat en la meva família”, “és un problema biològic”. Aquestes explicacions simplement ens porten a acceptar la creu amb resignació, però no a entendre com és que estem carregant amb ella i si realment la volem.

T’has sentit identificat amb aquest article i tens alguna pregunta? Clica  AQUÍ.

    

María Martín Santacreu

Psicóloga/Psicoterapeuta familiar y de pareja

Col. núm 15745

  

 

Si t’ha interessat aquest artícle, potser t’interessen aquests altres:

 

T'ha agradat el nostre article?

Si vols llegir les nostre publicacions, deixa el teu email i et mantindrem informat

Sense comentaris

Deixa el teu comentari